Augmenta la tensió al voltant de la polèmica llei de nets. El PP ha enviat aquest dimarts un burofax al Ministeri d'Afers Exteriors per exigir-li que compleixi "allò que ha ordenat" el Tribunal Suprem i l'ha advertit de responsabilitats "penals" si no ho fa i "obstaculitza" que surtin del cens els nacionalitzats per aquest apartat de la llei de memòria democràtica que no són descendents d’exiliats. Els populars també han demanat personar-se davant el Tribunal Constitucional per "defensar un cens íntegre com a garantia electoral" i han qualificat de "maniobra insòlita" el recurs del Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, contra la suspensió del vot d'aquests nacionalitzats per part del Tribunal Suprem.
A l'espera que el Constitucional resolgui sobre la suspensió de la llei (es preveu que ho faci aquest dimecres), el govern espanyol adverteix que complir amb la petició del Suprem serà molt complicat. Que els consolats puguin comprovar a temps quines persones van aconseguir la nacionalitat amb la llei de nets i són descendents d'exiliats, de manera que puguin votar el 29 de novembre tal com ha demanat el Suprem, serà "molt difícil", va reconèixer aquest dilluns el titular d'Afers Exteriors, José Manuel Albares.
Aquest dimarts, la vicesecretària de Coordinació Sectorial i directora del programa electoral del PP, Alma Ezcurra, ha denunciat que en més d'un mes l'Oficina del Cens no ha rebut per part del govern espanyol "ni una sola dada", malgrat les dues interlocutòries del Suprem instant a suspendre la llei. La destinatària del burofax que ha enviat el PP és la directora general d'Espanyols a l'Exterior i d'Afers Consulars, a qui la formació reclama que compleixi "immediatament allò que ha ordenat el Suprem". "Advertim que, en cas d'incompliment, exigirem totes, i dic totes, les responsabilitats a qui correspongui, també les penals", ha remarcat la dirigent popular.
El Suprem ja ha dictat dues interlocutòries "que obliguen el govern a retirar del cens els qui no són descendents d'exiliats, i el Ministeri d'Exteriors és qui coneix aquesta informació", ha explicat Ezcurra. "Més d'un mes després", ha reiterat, l'Oficina del Cens "no ha rebut ni una sola dada", fet que posa de manifest "una actitud passiva, per no dir obstruccionista". "No actuar és una acció deliberada d'incomplir un mandat judicial i ha de tenir conseqüències", ha avisat.
El PP ha donat de termini fins dijous, ha explicat Ezcurra, perquè dissabte 24 comença l'enviament del vot als electors del cens de residents a l'exterior. I si les dades no arriben abans", arribarà també als 163.020 electors la inscripció dels quals en el cens ha estat suspesa pel Tribunal Suprem", ha advertit la popular.
Els populars volen ser part davant el TC
Per altra banda, el PP demanarà al tribunal de garanties que l'admeti com a part personada i que no admeti a tràmit el recurs de Gabilondo. "La d'Ángel Gabilondo és una maniobra insòlita perquè el Defensor del Poble hauria de defensar el poble, no el govern", ha assegurat Ezcurra. La vicesecretària també ha criticat que, "a un mes de deixar el càrrec i sense ser part del procés", el Defensor del Poble recorri al Constitucional "per anul·lar el Suprem quan la via judicial ni tan sols ha acabat". "Sembla que hi ha alguns socialistes molt agraïts que estan obstinats a oferir el seu últim servei al sanchisme", ha opinat.
48 consolats ja han abocat dades, segons Exteriors
D'acord amb les dades del Ministeri d'Afers Exteriors, ja són 48 les oficines consulars que han finalitzat, de manera total o parcial, la comprovació de quins nacionalitzats per la llei de nets descendeixen d'exiliats i tenen, per tant, dret a votar el 29 de novembre. L'Advocacia de l'Estat xifra en 163.020 els nacionalitzats per aquesta norma inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). Amb les cautelars del Suprem, el vot queda reservat als qui acreditin documentalment que són descendents de persones que van abandonar l'Estat espanyol a causa de la dictadura franquista.
La llei de nets és el nom informal amb el qual es coneix una disposició addicional de la llei de memòria democràtica aprovada l'any 2022. Permet obtenir la nacionalitat a fills i nets d'espanyols que van patir exili. Una instrucció del Ministeri de Justícia d'aquell mateix any pressuposava que és exiliat qualsevol avantpassat que hagués sortit de l'Estat espanyol entre 1936 i 1955. És en aquesta ordre ministerial on rau el problema: els contraris a la llei de nets consideren que és un forat perquè es nacionalitzi qualsevol descendent, mentre que des del govern espanyol insisteixen que és l'única manera de fer-ho, perquè poc tens per a demostrar quan et vas exiliar per motius polítics.
Feijóo s'obre a separar el dret de nacionalitzar-se del dret a votar
Aquest dimarts al matí, en una entrevista a la Cope, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha sostingut que el Constitucional no "s'atrevirà conscientment" a dictar una resolució "injusta". "No s'atrevirà a fer un disbarat d'aquesta naturalesa", ha dit. "Entenc que el Constitucional no anirà no només contra el Tribunal Suprem i la Junta Electoral, sinó que no anirà contra els principis i la jerarquia de les normes", ha subratllat Feijóo.
Feijóo també ha proposat una llei de nacionalitat que endureixi els requisits per obtenir el passaport: "No es regalen els passaports, el passaport s'ha de merèixer". També s'ha mostrat favorable de separar el dret de nacionalitzar-se del dret a votar.
Un afectat s'adhereix al recurs del Defensor del Poble
El Defensor del Poble va interposar un recurs d'empara davant el Constitucional contra la decisió del Suprem de suspendre el dret de vot dels nacionalitzats per la llei de nets. Dilluns, la secció quarta del Constitucional va acordar per unanimitat elevar al Ple l'admissió del recurs i la petició de mesura cautelaríssima. Segons fonts jurídiques citades per EFE, el Ple ho estudiarà aquest dimecres.
El recurs d'empara de Gabilondo davant el Constitucional compta amb l'adhesió d'un ciutadà d'origen argentí que va obtenir la nacionalitat el 2025 per la llei de nets. Defensat pel despatx de l'exmagistrat Baltasar Garzón, al·lega que està legitimat "per la seva condició d'agreujat". Segons el seu advocat, Pedro Javier Díaz, les cautelars que el Suprem va dictar el 12 d'octubre "ja estan influint irreversiblement en el procediment electoral", mentre que les mesures que demana el Defensor del Poble "són imprescindibles i són l'únic camí legal per garantir l'exercici del dret de sufragi actiu".