L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) reclama que la participació de l'independentisme al Congrés dels Diputats deixi de servir per donar estabilitat als governs espanyols i es converteixi en una eina de confrontació política amb l'Estat. En un comunicat sobre les eleccions generals del 29 de novembre, l'entitat sosté que no té sentit ocupar escons per facilitar investidures o aprovar pressupostos que perpetuïn la subordinació política, econòmica i nacional de Catalunya.
L'ANC justifica aquesta posició per la desconfiança acumulada envers els successius governs espanyols, independentment del seu color polític. L'entitat denuncia els incompliments dels compromisos polítics i pressupostaris adquirits amb els representants catalans, la negativa a reconèixer el dret a l'autodeterminació, la repressió per impedir-ne l'exercici, l'espoli fiscal i el dèficit d'inversions. També acusa l'Estat d'impulsar polítiques que contribueixen a la minorització del català i a l'erosió de la identitat nacional i els drets culturals de Catalunya.
Davant d'aquest escenari, l'Assemblea defensa que la presència independentista a les institucions espanyoles només té sentit com a instrument de "confrontació democràtica", i no com una manera de legitimar la dependència política. Per fer-ho, proposa quatre línies d'actuació: confrontar les polítiques i les estructures de l'Estat, denunciar-ne els incompliments i les vulneracions dels drets nacionals, bloquejar les iniciatives que consolidin la dependència i desestabilitzar políticament els executius espanyols quan es fonamentin en la continuïtat d'aquesta situació. L'entitat defensa que aquestes eines s'utilitzin en funció de la força parlamentària de cada moment. Fins i tot quan els escons independentistes no siguin decisius per a una investidura, considera que han de servir per mantenir visible el conflicte nacional i exigir-ne una resolució democràtica.
L'autodeterminació, condició per facilitar una investidura
Pel que fa a la possibilitat de facilitar la investidura d'un president espanyol, l'ANC considera que només seria coherent amb l'objectiu de la independència si comportés un compromís formal per fer possible l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya. Aquest compromís, segons l'entitat, hauria d'incloure un calendari concret, terminis verificables i les reformes polítiques i jurídiques necessàries.
El comunicat reclama garanties efectives de compliment i conseqüències explícites en cas d'incompliment. Sense aquestes condicions, l'Assemblea rebutja considerar qualsevol acord com un avenç cap a la independència i adverteix que les concessions sectorials, per importants que siguin, no poden substituir l'objectiu de l'autodeterminació. Finalment, l'ANC sosté que aquesta estratègia no ha de quedar supeditada a un nou acord amb l'Estat, atès que, segons argumenta, els successius governs espanyols han refusat reiteradament reconèixer aquest dret. Per això, defensa que la preparació de les condicions per fer efectiva la independència, fonamentada en el mandat democràtic de l'1-O, no quedi suspesa ni condicionada a l'espera d'una nova resposta de Madrid.