El portaveu de la Comissió de la Unió Europea, Margaritis Schinas, té feina amb Catalunya. Els corresponsals a Brussel·les el fregeixen a preguntes gairebé cada dia. Només dijous passat en va haver de respondre fins a onze, totes relacionades amb la repressió del referèndum d’autodeterminació de l’1-O que aplica el Govern espanyol. Els corresponsals cada cop són més crítics amb el silenci de la UE sobre el cas. Aquest dimarts, Schinas, un frontó, ha tornat a tenir un dia d’aquells. L’ha salvat amb una certa irritació de fons i la resposta de sempre: la Comissió respecta el marc constitucional espanyol i la legalitat que se’n deriva.
La transcripció de les preguntes i respostes de la roda de premsa d'aquest dimarts il·lustra la insistència dels periodistes i la feina de paraxocs del portaveu:
Periodista: Diverses webs privades han estat tancades a Espanya. La Comissió considera que hi ha risc d’infringir la llibertat d’expressió pel tancament d’aquestes webs privades?
Schinas: No tenim res més a dir que reiterar el nostre respecte a l’ordre legal i constitucional dins el que totes aquestes mesures s’han pres.
Lorenzo Consoli, Askanews: Si tanquen webs, si arresten periodistes, si comencen a limitar de manera molt dura la mateixa llibertat d’expressió, com pot dir que això és l’ordre constitucional i que no hi tenen res a dir? Es tracta de la llibertat d’expressió, ja no té res a veure amb l’ordre constitucional espanyol. Es tracta de llibertat d’expressió, com a Turquia. Com és que no diuen res, al marge del contingut de la qüestió, que és el controvertit referèndum a Catalunya? Estan tancant webs privades i vostès no hi diuen res?
Schinas: És vostè qui diu que no dic res. Dic el que dic i ho mantinc. El que passa [a Catalunya] està d’acord amb la llei, ho han ordenat els jutges, són mesures preses en un context específic i, com vostè sap, la Comissió no té cap competència ni res a dir en tot allò relacionat amb l’ordre constitucional i legal dels estats membres. Vostè pot no estar content, com altres tampoc ho estan, però hem de mantenir el que aquesta institució ha dit sempre, de fa anys, no podem improvisar.
Georgi Gotev, Euractiv: Llavors, com podem qüestionar la situació dels mèdia en un país com Turquia? Perquè allí també són els jutges els que emeten mandats per tancar mitjans. No és el mateix?
Schinas: Vostè és lliure de fer-ne les seves interpretacions. Jo em mantinc en el que hem dit, tal com ha manifestat el president i el primer vicepresident [de la Comissió] en nombroses ocasions.
David Carretta, Radio Radicale: Perdoni’m, però em sembla que no és qüestió d’interpretació. A Turquia també hi ha llei i jutges que l’apliquen, i arresten periodistes i els empresonen, i tanquen els diaris. Els turcs ens diuen: “Això no és cosa vostra. No és la Comissió, l’UE, qui ha d’ocupar-se dels nostres afers interns”. El mateix passa amb Rússia. Avui, la comissària [d’Economia i Societat Digitals, Mariya] Gabriel ens ha dit que no és cosa de la Comissió intervenir en els afers interns d’un estat membre. Perdoni’m, [la de la Catalunya] no és una qüestió d’interpretació sinó de fets. Expliqui’ns per què condemnen Cambodja per tancar el Cambodia Daily i callen si un estat membre, en aquest cas Espanya (...) ataca la llibertat d’expressió, gràcies.
Schinas: Gràcies per la seva intervenció. Alguna cosa més?
Ivo Caizzi, Corriere della Sera: Insisteixo com els meus col·legues. Això no és qüestió d’opinions. Si aquesta Comissió vol sostenir una doble mesura i carregar amb aquesta responsabilitat, ho pot fer. Tots recordem quan el senyor Juncker va intervenir molt decididament en el referèndum grec contra la posició del senyor Tsipras, davant de tothom, en aquesta mateixa sala de premsa. Ara diu que no tenia res a dir sobre afers interns dels països membres. Ara vostès apliquen un doble mesura amb la llibertat d’expressió. Una per a Turquia, Hongria i altres... i una altra per a Catalunya o Espanya, com li vulgui dir. Això no és matèria d’interpretació o d’opinió. Això són fets i la Comissió hauria d’explicar per què aplica aquesta doble mesura. El president [Juncker] té dret a adoptar aquesta postura però ha de ser-ne responsable i dir que la postura de la Comissió és discriminar entre un cas i l’altre, que són similars.
Schinas: Sí, vostè és lliure de fer-ne la interpretació que vulgui. Però les competències de la Comissió són per atribució. No podem improvisar competències que no tenim. És a dir, ens mantenim al costat de l’ordre constitucional i legal dels nostres estats membres. Sobre el referèndum grec (jo hi era i molt a prop del president, com vostè) deixi’m que li refresqui la memòria. El president volia clarificar que la pregunta que es feia als grecs no era aquella que li havien atribuït. Ell es va prendre temps per a explicar que la pregunta no era l’anomenada “pregunta Juncker”, sinó sobre un altre tema. La situació i el context eren molt diferents.