La Vanguardia torna avui a assenyalar al Govern com a responsable de la baixa execució a Catalunya de les inversions pressupostades per l’Estat, que deixen al país mancat de les infraestructures que el seu pes i potència demanen i degrada les existents. En portada s’anuncia un reportatge titulat “Les diferències d’ERC i Junts paren projectes” (en pàgina interior el títol és: “Aragonès i l'exèrcit nimby”). L’arrencada de la peça remarca el caos que suposa l’eliminació dels peatges de l’autopista AP-7 —que depén del Ministeri del ram, cosa que no es diu— i tot seguit, alehop!, es relaciona el caos amb l’absència del president Aragonès a l’acte on el govern espanyol anunciava la construcció de la Ronda Nord, que alliberarà —diuen, diuen, diuen— la pressió sobre l’AP-7. Llàstima. Al diari li ha faltat un editor per a dir que la decisió d’alliberar els peatges es va planificar molts mesos abans que Aragonès decidís absentar-se de l’acte de Sabadell; que aquesta absència no és la causa d’aquell caos. És tan obvi el despropòsit lògic que només queda pensar que si ho han publicat és perquè volen vendre aquesta bòfia als lectors. La conclusió, segueix el text, és que “l’interès general ha desaparegut del llenguatge polític” (olé tu) i que “Catalunya no vol” (olé tu), etcètera. Fins a l’últim paràgraf no parla de l’actitud de l’administració de l’Estat i del govern espanyols, que és el responsable directe del que fa amb els seus diners i les seves competències. L’editorial d’avui no és tan fort com el del dimarts 31 de maig, que acusava directament a la Generalitat del col·lapse en les obres públiques de l’Estat (sic). D’entrada, aquest diumenge diu que el govern espanyol discrimina Catalunya, dona les xifres que demostren el cas i cita el conseller Giró per qualificar la situació d’”humiliant”. Tot seguit, però, diu fins al final que la culpa és dels desacords en el si del Govern, contra tota l'evidència de les dades que acaba de presentar. Increïble.
Costa d’entendre el salt que fa La Vanguardia entre els fets i els responsables. El principal responsable és el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i els seus organismes, que representen més del 90% de la inversió de l’Estat pressupostada a Catalunya, de la qual n’han executat només el 30%. Per justificar-se han fet servir les mateixes raons que el diari —o potser és que, per algun motiu, el diari ha fet seves les posicions del ministeri. No es pot saber. Sí que es pot saber, però, quina és la sensibilitat de La Vanguardia. Li ha costat quatre dies, 30 incendis forestals i més de 3.000 hectàrees cremades posar en portada alguna foto dels focs que cremen a Catalunya des de fa quatre dies i/o de la feinada magnífica dels Bombers i de les Agrupacions de Defensa Forestal. Un dia perquè la tuneladora de la Línia 9 del metro de Barcelona —mira, una obra de la Generalitat que es revifa—. L’altre perquè Macron, Scholz i Draghi visiten Zelenski a Kíiv. Ahir la foto mostrava la calor que passen la canalla i els mestres a les escoles. Coi, si parles d’onada de calor, no és més escaient publicar en portada la foto dels pitjors incendis forestals en anys? Avui tampoc és que sigui la foto que més ajuda a entendre la devastació que passen al Solsonès, la Noguera, la Terra Alta o el Garraf, perquè és d’un hidroavió carregant aigua a la platja de Sitges. La combinació de poca sensibilitat amb el territori que pateix i pell fina amb les obres públiques sense fer no obeeix a cap conspiració, en pots estar ben segur, perquè als mitjans —com a gairebé tot arreu— hi ha més incompetència que mala voluntat. Això no esborra el fet que La Vanguardia sigui l’únic diari del país que fins avui encara no havia posat en portada una imatge dels focs d’aquests dies. I no saps la millor: la política de prevenció d’incendis sí que depèn del Govern de la Generalitat, no com les infraestructures pressupostades per l’Estat i no executades. Es fa estrany que a La Vanguardia la Generalitat rebi de valent pel que no és cosa seva i passi incòlume pel allò que sí que ho és.
