El Mundo fa aquest dijous collita del que va sembrar i destaca que el president del PP, Pablo Casado, va collar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fent servir el títol de la portada del dimecres —tenia un bon títol, val a dir—. Casado fa una metàfora dolenta (“una pizza reescalfada vuit cops”, no és gaire brillant, oi?) amb la matèria primera subministrada pel tabloide ultra. No va ser de les coses més notables que es van sentir ahir a la sessió de control del Congrés, però pocs diaris resisteixen la temptació de fer un Michael Jackson a la mínima oportunitat.
La majoria de portades obren amb o destaquen el fet que Pfizer és la vacuna estrella. Anomenada tècnicament BNT162b2, aquest vaccí s’administra en dues dosis. L’ha desenvolupat BioNTech, un laboratori alemany fundat per dos científics nascuts en famílies turques emigrades a la república federal. Pfizer, la farmacèutica estatunidenca que la desenvolupa, va ser fundada al segle XIX per dos immigrants d’origen alemany. Ara, de tot això en depèn la salut d’Europa i del món. És bonica, aquesta història.
No és tan bonic, però, que les portades oblidin els centenars de milers de treballadors essencials vacunats amb AstraZeneca (AZ), que volen saber què passarà amb la segona dosi. Aquest vaccí ha estat perjudicat per la decisió política d’ajornar-ne l’administració, malgrat que la taxa de risc de produir trombes de l’AZ és semblant a la d’altres fàrmacs d’ús ordinari, com els contraceptius, l’ibuprofèn o el paracetamol, segons l’Agència Europea del Medicament. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va dir aquest dimecres que encara trigaria un parell o tres de dies a saber què passa amb les segones dosis d’AZ. Potser els diaris haurien de pentinar la ministra, perquè la decisió d’ajornar AZ ja fa dies que es coneix i Darias ja hauria de saber què fer.
Problemes per al PP. Cap problema per a l’emèrit
L’Ara titula en to de queixa crítica o crítica queixosa sobre un altre retard: el de l’acord entre ERC i Junts per fer Govern. Ja fa dos mesos que en parlen i no hi ha res. Amb un mes haurien d’haver fet el fet, diu el diari. Potser sí. Aquestes negociacions no deuen ser gaire interessants ni gaire importants si hem de fer cas a l’escassa presència del tema en les portades —avui l’Ara és una excepció—. Quan surten és un racó. Fa l’efecte que no negocien res o que els negociadors protegeixen molt bé la substància de les converses. També podria ser que el periodisme fos incapaç d’assabentar-se de què passa o potser és que no passa res. Un misteri.
Un afer que tampoc no es veu a cap portada i que té prou interès és el judici per la caixa B del Partit Popular. El tema té més relleu, posem per cas, que la mort de Bernie Madoff, l’estafador de Wall Street, sigui dit sense afany de comparar ni d’ofendre. Les declaracions dels primers perits davant del tribunal han estat nefastes per als interessos del partit, en ratificar que els anomenats “papers de Bárcenas” evidencien l'existència d'una comptabilitat paral·lela. En canvi, el rei emèrit continua rebent tractament business class de l’aparell judicial espanyol que l’investiga per presumpte frau a Hisenda. Diuen els fiscals del Suprem que no cal que declari, que no té cap interés, segons explica La Razón i només La Razón. Acabarà sent veritat el que diu aquell graciós: que quan Joan Carles es mori no es podrà dir que passa a millor vida.
