A la portada d’avui, El Mundo atribueix a Encarna Roca, magistrada del Constitucional, una declaració molt greu: acusa al govern espanyol de trucar als magistrats per influir en el seu vot en el cas del decret de confinament sota l’estat d’alarma. El vot de Roca va ser decisiu en la declaració d’inconstitucionalitat. El diari, que la sap llarga, en cap moment diu directament que la magistrada ho hagi dit sinó que et fa veure, amb murrieria, que altres magistrats han explicat al diari el contingut de la deliberació. Sona a moneda falsa, perquè si tens alguna cosa clara i verificada no l’escrius amb aquests subterfugis i escapatòries. La dius directament i no et cal pintar la cigonya. És especialitat de la casa: no dir literalment el que et volen fer pensar amb alguna fal·làcia que et fa concloure alguna cosa que les dades no justifiquen ni proven. Aquí amaguen que Encarna Roca hagi dit res, sinó que algú anònim diu que ella ho ha dit. Com el subjecte del següent subtítol és “magistrats del TC”, t’indueixen a pensar que ells són la font —cosa que tampoc no s’afirma directament. En fi, que fa l’efecte que et volen plantar la bleda al clatell.
No se sap molt bé que busca el diari, però li pot sortir el tret per la culata. Un comentarista veteraníssim, Fernando Ónega, deia aquest divendres que "si el govern difon que en una resolució de TC hi ha motivacions polítiques —és a dir, no jurídiques ni constitucionals— aviam quin català no necessàriament secessionista creu i respecta una sentència sobre l'autodeterminació". En fi. Ells mateixos.
Les barrancades i aiguats que han arrasat algunes viles a Alemanya i altres països d’Europa Central —més de 125 morts i un miler de desapareguts— a més del foc que crema entre Llançà i Port de la Selva, són les fotos que manen a les portades dels diaris fora d’El Punt Avui, que s’estima més l’acte d’Òmnium a Elna amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i la resta de presos polítics i exiliats. A les portades actuals només pot guanyar una fotografia i la tria de cada diari serveix per veure-li una mica les costures.
L’Ara i La Vanguardia duen la foto de l’incendi del Cap de Creus, tremenda. La resta de portades van amb les imatges encara més esborronadores de la devastació de les torrentades a l’oest d’Alemanya. Les de més impacte, no només perquè són de mida pòster, són les d’El Periódico i La Razón. Mostren la mateixa vista aèria d’Erfstadt, vila a uns 20 quilòmetres al sud-oest de Colònia, a tocar de Bèlgica, on hi viuen poc més de 50.000 persones. La (des)gràcia d’aquestes fotos és mostrar com n’és d’enemiga, l’aigua. Gairebé t’hi pots posar, al mig del poble i, amb un punt d’imaginació, veure l’ensorrament i patir la desolació. Deunidó també de les imatges de l’ABC i El Mundo, encara que impressionen menys en ser plans més curts. La d’El País no és res de l’altre món. Potser és la pitjor, perquè gairebé no et fas una idea de la tragèdia, que passa com una calamitat ordinària o menor. Llàstima. Quan parles al títol de “la pitjor catàstrofe natural des del 1962” val la pena, si pots, justificar-ho gràficament. No ho han sabut fer millor.
Els texts són també molt variats. L’ABC diu que “la naturalesa castiga Alemanya i Bèlgica”, que sona un xic estrany, com si aquests dos països rebessin la fúria de l’aigua en retribució d’alguna cosa mal feta, en paga d’alguna culpa oculta. Faria igualment estrany escriure, sobre la mateixa foto, com a títol: “Mala sort”. És un títol estrany. També el d’El Periódico, que parla “d’apocalipsi”. Al marge que l’apocalipsi real —el del Nou Testament— és molt (però molt) més bèstia que una inundació, és un concepte que té un dring primitiu. Apocalipsi vol dir “revelació” en grec i, en sentit figurat, s'empra per a designar una catàstrofe de dimensions colossals i tràgiques. Ara, fenòmens com una inundació, un terratrèmol o un incendi, avui, es poden explicar millor, més raonablement, fins i tot afegint-hi un pessic de drama a la informació. El País informa d’aquella dada esmentada abans i la complementa amb una declaració terrible. És una alternativa molt millor que el títol administratiu i pla de La Razón.
