Llàstima que El Punt Avui no obri la portada amb el títol que dedica a l’afer Pedro Sánchez, que és potser el millor entre totes les portades d’aquest dimarts. “Pedro Sánchez es reelegeix” és una frase de doble sentit que, d’entrada, no conté cap judici d’intencions ni cap valoració moral del protagonista del dia, però resum els fets amb el punt d’exactitud i murrieria que convé a l’escena. La idea s’ha copiat pel títol del Quioscos & Pantalles, amb afany de destacar la bona pensada del diari gironí, que obre amb un conflicte… el que enfronta Armènia i l'Azerbaidjan.
Als altres diaris, en canvi, els passa com al joc de cartes del set i mig: si les cartes no sumen set punts i mig, perds; si passen, encara perds més. Entre els que no hi arriben figuren tots els diaris que veuen l’actual govern espanyol amb afecte. Els dos més governamentals, La Vanguardia i El País, fan la mateixa jugada: obren la portada del llom fins al tall amb el tema —demanen atenció i et diuen que és molt important— però al títol no hi apareix ni un bri de context, ni valoració, ni joc de paraules, ni missatge amagat. Sánchez no dimiteix i es queda perquè té un pla per regenerar la democràcia. Aquests dos diaris no volen embolics i tracten la cosa com si fos un esdeveniment més, en to administratiu i pla. El diari barceloní encara fa servir el verb “al·legar”, que potser evoca un deix de reticència a les paraules de Sánchez. Haurien estat més forts els verbs “excusar-se” o “pretextar”, que carreguen una certa negativitat. El País vol vestir la cosa d’una certa dignitat, en afegir pel seu compte que el president del govern central “busca un pacte per la regeneració democràtica”, una formulació que el mateix Sánchez no ha pronunciat.
Això és justament el que diu l’Ara, amb un dring de queixa: “crida a la regeneració sense concretar mesures”. Aquesta és la raó per la qual el títol de l’Ara està més a prop del set i mig que els de La Vanguardia i El País. Almenys hi afegeix la dada de la inconcreció, que és un detall tan objectiu com el lloc i l’hora que el discurs va ser pronunciat. El Periódico fa una passa més enllà, potser passant-se una mica del set i mig, en titular que la famosa “regeneració de Sánchez no convenç als seus socis ni al PP”. Home, alguns socis sí que s’han apuntat al carro de la proposta reformista, com Bildu, ni que sigui amb la boca petita. Però, vaja, si es fa la suma de reaccions, és més aviat com diu El Periódico.
Aquest diari faria de transició amb els del Trio de la Benzina, que es passen molt del set i mig. Tots tres publiquen les portades més irritades del dia. Estan molt enfadats perquè Sánchez no ha dimitit. L’ABC l’acusa de simulació, que és com dir-li mentider i amagar la mà. El Mundo i La Razón s’enduen el premi de portada sincronitzada d’aquest dimarts perquè ambdós qualifiquen la maniobra de “farsa”. Segons la Viquipèdia, una farsa és un tipus d’obra teatral breu i burlesc, l'estructura i la trama de la qual es basa en situacions en què els personatges es comporten de manera extravagant, encara que generalment mantenen la credibilitat. En comptes de “regeneració” —concepte prestigiós a Espanya per motius històrics, si més no en teoria—, El Mundo parla de “neteja” en el sentit menys falaguer, com el que té a “neteja étnica”, posem per cas. La Razón fa equivaler la regeneració a “posar als jutges al centre de la diana”. L’ABC afegeix als periodistes, diu que el president espanyol “apunta” (un paral·lel de posar a la diana) i el descriu com “un narcisista ferit”. Són portades que també sonen a farsa, que el DIEC defineix com “cosa fingida que es pretén fer passar com a vera”. Doncs això.
