Fa una bona colla de dies que la dreta impresa fa dos passos endavant i un enrere en la lluita de poder entre Pablo Casado, president del PP, i Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la comunitat de Madrid. Avui fins i tot s’hi apunta El País, en contrapunt a les portades de La Razón i El Mundo, obertes amb entrevistes a dos dels anomenats “barons regionals” del PP que clamen per la “unitat”, paraula en codi per assenyalar a Casado que no s’encastelli. Inquieta a Casado que ella també aspiri a presidir el PP a Madrid, cosa que la posaria a l’aparador com a alternativa a ell, que per això mateix no vol donar-li espai dins el partit, on Ayuso és popular perquè va trinxar als socialistes a les eleccions regionals. Els barons del PP la veuen com un model a seguir: rebaixa impostos, toreja al govern espanyol en plena pandèmia i xuleja Pedro Sánchez sempre que vol. Ella sembla el Correcamins i ell Wile E., el coiot que fracassa un cop i un altre en l’intent de caçar-lo.
Casado s’arrisca a fer un paperot semblant al de Sánchez. Només la por que té a Ayuso explica que no la deixi competir pel partit a Madrid. Ella té el seu punt: no vol ser menys que els presidents gallec i andalús, Núñez Feijóo i Moreno Bonilla, a les seves regions, per exemple. Per paga, el calendari el perjudica. L’any que ve hauria de celebrar-se el congrés del PP de Madrid i al següent les eleccions autonòmiques a Madrid. Si Ayuso hi arriba presidenta del partit regional i en condicions semblants a les actuals, pot obtenir la majoria absoluta a Madrid i oferir-se per derrotar al PSOE i als seus aliats a les generals del 2024 al capdavant del PP, prèvia renúncia o apunyalament de Casado. Niente di personale, sono solo affari.
Gairebé tots els mitjans impresos i audiovisuals de Madrid la porten en cadireta de reina. Per exemple, mai diuen que Madrid és la regió europea amb més morts per covid-19 —són morts que no compten o ho són, patriotes, per la causa—, ni de les ombres darrere de la seva obra emblemàtica, l'hospital Zendal, i fa setmanes que toquen el timbal que el govern espanyol vol destruir la capitalitat de Madrid, escanyant la regió i la ciutat, traslladant seus d’organismes públics i tal pasqual. Els últims mesos, a més, s’han obert seccions de Madrid i Gran Madrid (El Mundo, La Razón, El Confidencial…), amanides de campanyes publicitàries del govern regional, de l’Ajuntament de la capital espanyola i d'altres municipis de l’autonomia en mans del PP, que són molts i grans. En plena crisi terminal dels diaris impresos, es fa estranya aquesta aposta per tacar paper que la gent no compra. Si no és per vendre més diaris, per què serà? Tu mateix/a.
El temor d’aquests diaris i del seu kommentariat és que la faida entre Casado i Ayuso perjudiqui el bon moment del PP, especialment a Madrid, el faci dependent de Vox —com ho és ara— i que de tot aquest enrenou en tregui profit el PSOE i aliats. Els diaris no només hi perdrien políticament, ja m’entens. Per això fa dies que retransmeten la crisi en veu baixa, poc en portada, procurant no inquietar a cap de les dues faccions enfrontades i fent parlar a líders populars que envien missatges en clau a favor de la unitat i els bons aliments, etcètera. El País, en canvi, hi suca pa, i ho presenta avui com una conxorxa dirigida per un personatge fosc i maquiavèlic —Miguel Ángel Rodríguez, l’antic cap de gabinet de José María Aznar i ara d’Ayuso—, una crua i trista baralla de clans dins el partit. Niente di personale, sono solo affari.
Bola extra. Sembla que El Periódico ha arrabassat Ernesto Ekaizer a l'Ara. Avui s'estrena al diari dels Moll amb una crònica sobre el duel entre el magistrat Manuel Marchena i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Fins ara, Ekaizer es dedicava sobretot a aixecar les catifes de tot quant afer judicial implicava als líders del Procés a l'Audiència Nacional i al Suprem. Podríem apostar si al seu nou diari s'hi dedicarà amb tanta intensitat —o si s'hi dedicarà, a seques—. Ho veurem.
El País, portada
El Mundo, portada
La Razón, portada
ABC, portada
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
El Punt Avui, portada
Ara, portada