El diari La Razón té una ben guanyada fama d’endeví, especialment en els casos on l’independentisme s’entrecreua amb el Ministeri de l’Interior, la Policia, la Guàrdia Civil i la Fiscalia, una de les seves especialitats. Aquest dimarts ha titulat a tota portada “El 3% cerca a Puigdemont”. Com sempre, és l’únic diari que ha avançat l'operació contra el President, com sempre amb un d'aquests titulars que no diuen res però que ho volen empastifar tot.

El cas és que, efectivament, aquest dimarts al matí, com deia el diari, la Guàrdia Civil ha posat en marxa una dotzena de registres a les comarques gironines sobre presumptes delictes de frau i administració deslleial en la gestió i adjudicació del subministrament d’aigua. El diari hi implica Puigdemont. Com sempre, La Razón transforma una sospita en una acusació, perquè el cas encara s’investiga, ni s’ha instruït ni jutjat. De la presumpció d’innocència ja en parlaran un altre dia.

Com sempre, han acompanyat al diari del Grup Planeta els mèdia de l’equip habitual. TVE no falla mai, per exemple. Havien estat prèviament avisats i a les nou del matí esperaven l’arribada del tinent de la Guàrdia Civil, en funcions de policia judicial, que s’ha presentat a l’Ajuntament de Girona a reclamar informació que, en bona part, ja havia estat lliurada als investigadors o és pública.

És el mateix show que s’organitza cada cop que convé fer soroll mediàtic amb l’anomenat cas del 3%, el del Palau de la Música o els que es relacionen amb la família Pujol Ferrusola, entre d'altres.

El President Puigdemont és un dels blancs més freqüents del tabloide nacionalista. El passat 14 se setembre, per esmentar l'últim tret del diari, obria portada insinuant que el Tribunal Constitucional suspendria Puigdemont del seu càrrec. També van ser els únics en dir-ho. Com sempre.

Sortir a la portada de La Razón fa respecte. La capçalera és propietat del Grupo Planeta, com també els canals de televisió Antena 3 i La Sexta i la cadena de ràdio Onda Cero. No seria el primer cop que el diari apunta i els altres mitjans disparen (o rematen, si el que ha disparat primer és el mateix diari, que també passa). Per a això serveixen les informacions falses que de publica de tant en tant. Com sempre.

També fa respecte perquè encerta algun dels seus pronòstics. El tabloide nacionalista ja va avançar en el seu moment la sentència contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per organitzar el 9N. “Veredicte per unanimitat”, titulava a tota portada el primer dia de la vista. El primer dia mateix eh.

En el text de la cosa, el diari assegurava que tant el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, com els magistrats Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez, que l’acompanyaven a la sala, “tenen la mateixa opinió sobre la sentència”.

Així va ser. Com ho sabia La Razón amb tant de temps és un misteri. Si era una exclusiva real que algú del mateix tribunal els va filtrar, fa molta pudor, perquè el judici tot just havia arrencat i fa lleig jutjar algú abans d’escoltar-lo. Si van fer un pronòstic, malament també, perquè anticipar el futur en casos que encara han de ser investigats, instruïts i jutjats no s’escau massa amb la feina del periodisme.

Un avançament de La Razón que no s’ha produït encara és el de la portada del 6 de setembre d’enguany, en què anticipava que els membres del Govern perdrien el seu patrimoni si seguien endavant amb el referèndum. Com sempre, a la vista dels precedents, més val que els assenyalats es cordin el cinturó.

El diari està ben protegit, com sempre. La Razón va publicar (portada i dues pàgines), les fotos de 33 jutges que van signar un manifest pro consulta l'any 2014. En 22 dels casos la fotografia era la del DNI dels jutges, i els magistrats van denunciar una presumpta “entrada irregular en fitxers” de la base de dades del DNI, que administra la Policia espanyola. La filtració podia constituir un delicte de descobriment i revelació de secrets. La querella va ser desestimada. Com sempre.

Com sempre, Marhuenda i el president del diari, Mauricio Casals, van ser desimputats de l’acusació de presumptes coaccions a la presidenta de la Comunidad de Madrid, Cristina Cifuentes; el seu portaveu i la seva cap de gabinet en el marc del cas Lezo. La investigació sostenia que Casals i Marhuenda volien evitar que el conseller delegat del diari, Edmundo Rodríguez Sobrino es veiés afectat per la denúncia de Cifuentes sobre pràctiques fraudulentes al Canal d'Isabel II.

El diari va haver d'explicar que, com sempre, que no tenia res a veure amb una trama empresarial que hauria obtingut de manera irregular ajudes públiques del Ministeri d’Indústria durant els governs de José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. El cas l'investigava la Fiscalia Anticorrupció en col·laboració amb l’Audiència Nacional. Entre els implicats figurava Mauricio Casals, que hauria actuat de mitjancer en la concessió de les ajudes.

Val a dir que no sempre els hi surt bé. El Tribunal Suprem va confirmar el passat maig que Marhuenda i l'articulista del diari Alfonso Ussía, havien d'indemnitzar Leo Messi amb 64.590 euros per haver vulnerat el seu dret a l'honor.

En alguna cosa s’havia de notar que el director del diari, Francisco Marhuenda, va ser nomenat comissari honorari de la Policia espanyola per Jorge Fernández Díaz, ara exministre de l’Interior. Marhuenda, molt conscient de la seva figura, s’ha queixat algun cop que el perjudica “haver treballat amb el president del govern espanyol”, Mariano Rajoy, de qui va ser cap de gabinet als ministeris d’Administracions Públiques i Educació i Cultura, i director general al de Presidència. Treballant per Rajoy. Com sempre.