Hi ha entrevistes que arriben en el moment just, i d'altres que semblen escollir expressament el dia per fer més soroll, i potser més mal, políticament parlant, és clar. La que Carles Puigdemont ha concedit a El Mundo pertany a aquesta segona categoria. El president a l'exili torna a escena i irromp amb força en la campanya del 29N amb una revelació que sacseja la campanya electoral i que el diari madrileny converteix en la gran notícia de la seva portada: "Vaig aprofitar l'ambició desmesurada de Sánchez per derrotar Espanya". No és una declaració qualsevol, ni tampoc una entrevista més enmig del soroll electoral. És una intervenció calculada en el setè dia de campanya, poques hores abans de l'únic cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, que aquesta nit es veuran les cares davant les càmeres. La seva entrevista a El Mundo competeix amb el debat entre el president del govern en funcions i el principal líder de l'oposició en una jornada que havia de tenir els dos grans candidats com a protagonistes absoluts. Però també deixa una paradoxa damunt la taula: el president de Junts, que ha estat un dels interlocutors més incòmodes per a l'Estat, acaba ocupant el centre del debat electoral espanyol amb un relat sobre les concessions que, segons ell, Sánchez va estar disposat a fer per continuar governant. Potser l'explicació es troba en el lema de la campanya de Junts: "Catalunya al centre"
Puigdemont tria, a més, un escenari periodístic que no deixa de tenir una certa càrrega simbòlica: les pàgines d'El Mundo, un dels diaris que més durament han combatut políticament l'independentisme. Serveix al dirigent de Junts per explicar per primera vegada amb detall com es van desenvolupar les negociacions amb el PSOE per facilitar la investidura de Sánchez. I el relat que en fa és demolidor per al president socialista: assegura que els socialistes van trucar a la porta de Junts, que van acceptar negociar qüestions que fins aleshores havien rebutjat i que la seva formació va decidir posar a prova fins on arribava l'ambició de poder de Sánchez. "Pensava que lluitaria més l'amnistia, però, per a la meva sorpresa, no va ser així", explica. També assegura que els socialistes deien que sí a pràcticament totes les demandes que els plantejaven. L'entrevista, a més, està signada per Esteban Urreiztieta, subdirector del rotatiu, un dels periodistes que, juntament amb Eduardo Inda i Fernando Lázaro, va publicar el 2014 la informació sobre un suposat compte a Suïssa de l'aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que aquest va desmentir i va qualificar de falsa. Una trajectòria plagada també d'accions periodístiques molt desfavorables per a Carles Puigdemont i Junts, que afegeix context a una entrevista que, per la seva repercussió i pel moment escollit, ja té prou entitat pròpia.
El titular és especialment contundent perquè no és un adversari polític de Sánchez qui el retrata com un dirigent disposat a assumir qualsevol cost per continuar a la Moncloa, sinó precisament un dels protagonistes de les negociacions que van fer possible la seva investidura. Puigdemont presenta aquells pactes com una oportunitat que Junts va saber aprofitar per obtenir concessions de l'Estat. Una versió que el PSOE, naturalment, pot discutir, però que situa el president espanyol davant d'una pregunta incòmoda: fins on va estar disposat a arribar per conservar el poder? I per rematar-ho, l'editorial del diari acaba de completar el missatge amb un títol que no és gens innocent: "La subhasta de l'Estat al descobert". El Mundo presenta així les negociacions entre el PSOE i Junts com una mena de transacció política en què Sánchez hauria posat les concessions a disposició de Puigdemont per aconseguir continuar a la Moncloa. La coincidència entre el titular de l'entrevista i el posicionament editorial és significativa: el diari no es limita a reproduir el relat del president de Junts, sinó que el situa en el centre de la seva pròpia interpretació política de les negociacions.
García Page i Ábalos també són notícia
Però Puigdemont no és l'únic que intenta condicionar el relat polític d'aquest dijous. La Razón també posa el focus en la batalla interna del PSOE i en les maniobres de l'entorn d'Emiliano García-Page, baró socialista i president de Castella-la Manxa, per impulsar els crítics amb Sánchez. El diari presenta el president del govern com el centre d'una pugna que podria tenir continuïtat més enllà de les eleccions. La portada, però, reserva el protagonisme principal a la imatge de Sánchez encaixant la mà de Susanna Griso durant una entrevista a Antena 3, amb un titular que apunta directament a la maniobra dels crítics per accelerar el debat sobre el futur del líder socialista, i un subtítol en el qual assegura que Feijóo planteja el cara a cara d'aquesta nit com la seva moció de censura al president. El diari també destaca en la seva portada que Hisenda ha de recórrer al crèdit per afrontar la pujada salarial dels funcionaris de l'Estat.
L'ABC, per la seva banda, obre amb una informació d'alt impacte sobre José Luis Ábalos. Segons el diari, el Ministeri de Transports hauria abonat almenys 13.000 euros entre el 2021 i el 2022 per un tractament contra el càncer de qui aleshores era la seva dona, Carolina Perles, a través de factures vinculades a contractes sanitaris de PCR i mascaretes. Una informació que el diari atribueix a fonts i documentació pròpies, però que incorpora també matisos importants: tant Perles com el metge assenyalen que el tractament del seu càncer de pulmó es va fer a través de la sanitat pública i que l'acompanyament mèdic va ser gratuït. El cas obre interrogants sobre la gestió de les despeses del ministeri durant l'etapa d'Ábalos i sobre la utilització dels recursos públics.
Mentrestant, El País ofereix una lectura diferent del malestar polític i social. Entrevista Ada Colau, candidata del Front Ampli, que considera que l'extrema dreta ha sabut identificar millor que el PSOE el descontentament ciutadà. "La ultradreta ha diagnosticat millor que el PSOE el malestar ciutadà", afirma l'exalcaldessa de Barcelona. Una reflexió que apunta a una de les grans dificultats de l'esquerra: entendre per què una part de la ciutadania que abans se sentia representada per les seves propostes ara busca respostes en altres opcions polítiques. El mateix diari destaca també el cara a cara entre Sánchez i Feijóo, amb el vot indecís com a factor determinant de la campanya.
La cimera de Trump, Xi i Putin
En l'àmbit internacional, la fotografia de Trump, Xi Jinping i Vladímir Putin es repeteix en diverses portades, amb lectures diferents d'una trobada "històrica" que té lloc a Shenzhen. El País parla d'una aliança exhibida davant d'un Trump debilitat, mentre que La Vanguardia, en la seva obertura, destaca que Putin carrega contra un Occident que considera "en declivi" davant d'un Xi Jinping que adopta un paper conciliador. L'Ara també posa l'accent en la bona sintonia entre els dirigents xinès i rus abans de la reunió trilateral amb Trump. La imatge dels tres mandataris, amb Xi al centre, és prou eloqüent per si mateixa: la cimera projecta una fotografia de poder que ha fet la volta al món i va més enllà de la salutació protocol·lària, però que planteja preguntes sobre l'ordre internacional que s'està configurant.
El Periódico, en canvi, aposta per una notícia de caràcter social amb una dada destacada: la segregació escolar ha baixat un 30% a Catalunya des del 2019, arran del pacte signat fa set anys per modificar les normes d'admissió i la reserva de places. El diari subratlla, tanmateix, que el problema continua concentrat en uns 300 centres de màxima complexitat. Una notícia que permet posar en valor els resultats d'una política pública sense amagar que encara queda molta feina per fer.
La Vanguardia també recull la cimera asiàtica a tota pàgina, però reserva espai per al cara a cara entre Sánchez i Feijóo, la pugna judicial al voltant d'Isak Andic i una dada demogràfica sobre l'esperança de vida: els homes amb més renda viuen vuit anys més que els més pobres, i la diferència entre les dones és de cinc anys. L'Ara, per la seva banda, combina la campanya del 29N amb una entrevista a Marina Litvinenko, activista i vídua d'Aleksandr Litvinenko, que assegura que "1984" és una obra de ficció que s'ha convertit en realitat a Rússia.
I encara hi ha una altra notícia que es cola a les portades i que té una dimensió molt més popular: l'arribada de GTA VI, el videojoc més esperat del segle, que El País i La Vanguardia anuncien amb un espai destacat. La magnitud del llançament és tal que ja transcendeix l'àmbit de l'entreteniment i arriba a la cultura, la indústria i fins i tot el món laboral. El fenomen del videojoc es converteix en una notícia en si mateix, amb expectació mundial i conseqüències que van molt més enllà de les pantalles.
