Trobar un sol adjectiu ha estat difícil, perquè l’estat d’ànim de les portades d’avui demana precisió. No s’hi valia qualsevol epítet. Han arribat a la final “trasbalsades” i “neguitoses” un cop desempallegats del “esverades” inicialment triat pel títol. “Neguit” descriu amb més imparcialitat aquesta angúnia difusa que traspuen els diaris en informar de la fallida investidura de Pere Aragonès com a President de la Generalitat de Catalunya per culpa de l'abstenció de Junts. És la primera votació. Dimarts serà la segona. Hores d’ara, es pot donar també per perduda o… potser no. D’aquí el neguit, aquesta inquietud d’ànim conseqüència de l’espera defraudada que encara no ho dona tot per perdut. Que passa ànsia perquè encara no pot dir blat.

“Neguitoses” seria l’emoció mitjana, el resultat de sumar totes les portades i dividir-ho per quatre. Però cada portada és de son pare i sa mare. El títol d’El Punt Avui (“No encara”) no es pot qualificar de neguitós. Implica que Aragonès serà President però més endavant, no pateixis. Més que explicar què va passar ahir, el diari et diu què s’esdevindrà d’aquí a dos mesos —potser dimarts, qui ho sap— amb la seguretat d’algú que coneix el secret però no el pot revelar obertament, no encara. A l’Ara, en canvi, se’l veu més pessimista en la seva descripció dels fets. Diu que ERC i Junts “s’allunyen”, com volent implicar que havien estat a prop i que ara ni tan sols són bons amics.

La Vanguardia fa l’efecte que retrau a Junts l’abstenció, com si aquest partit ho fes per ganes d’emprenyar i no per algun motiu que ho justifiqui. Alguns diaris, alguns dies, ja ho fan, això. Pensen que tenen raó i s’estranyen que la resta del món no els segueixi. El Periódico titula amb una interpretació de triple mortal i tirabuixó. El rival d’Aragonès, diu, és Carles Puigdemont, algú que ahir no era al Parlament ni és candidat. Es coneix que el diari s’ho ha pensat bé i s’ho creu perquè al primer subtítol hi insisteix. Coincideix amb… La Razón. Ja saps que Waterloo, segons alguns diaris catalans i tots els de Madrid, no és un lloc de Bèlgica on la batalla amb Napoleó, Wellington i etcètera, sinó un búnquer sinistre des d’on Puigdemont mou els fils de la política i fa vudú als rivals mentre es frega les mans entre riallades i menja llagosta del Maine. Potser és per portades com aquesta que el president exiliat té fama d’ésser gairebé sobrenatural, amb superpoders i tota la pesca.

Canal de Suez: llàstima de foto

El trio de la benzina fa molt santament en posar ben gran, ben gran en portada aquest tros de foto del vaixell portacontenidors que bloqueja el Canal de Suez. Es veu que té un volum semblant al de l’Illa Diagonal de Barcelona. Imagina-t’ho. Què bèstia. És una d’aquestes imatges espectaculars que expliquen què carai passa sense necessitat de gaire text. L’ABC deixa la foto gairebé sense tallar i el vaixell es veu massa petit, massa lluny. Ho fa perquè li càpiguen els destacats on explica tot de coses que no cal dir-les en portada si tens una fotassa com aquesta. Ja ho diràs dins. La Razón acosta massa el vaixell i llavors la foto perd el context. Malament. És veritat que mai et penediràs d’editar una foto per atansar-la al lector, però La Razón es passa. El Mundo l’encerta: ni tant ni tan poc. Impecable.

Sap molt greu que cap diari de Barcelona hagi aprofitat la imatge del vaixell que bloqueja el 12% del comerç mundial. Tampoc El País —és estrany en ells, que posen la foto vulgaríssima d’una cafeteria. Molt malament. En ignorar-la, també s’han deixat perdre una metàfora fenomenal de la política catalana i espanyola.

EPA

ARA

LV

EPC

EP

EM

LR

ABC

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat