És remarcable, encara que ja ens ho sabem tots, com cada diari es retrata en les portades d’inici de campanya electoral. El Mundo d’aquest divendres és genial. En una altra contorsió malabar d’idees i de llenguatge —una cosa va amb l’altra, és clar— combina en un sol títol de 12 paraules les eleccions, les mesures del govern espanyol contra la sequera i la dèria quotidiana del diari amb EH Bildu, que és el seu codi per al·ludir a ETA sense dir-ho, perquè ETA es va acabar fa més d’una dècada. Tot per empastifar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Sembla un d’aquells acudits de les xarxes socials on algú desafia un altre a un impossible aparent i aquest respon “Agafa’m el cubata!”.
El País, menys original, posa el dit a la nafra en un subtítol: molts ajuntaments a les grans ciutats es decidiran als marges, sigui perquè una petita diferència de vots serà decisiva, sigui perquè els partits en els extrems de l’arc polític condicionaran l’accés al poder dels partits grans, dels partits “de govern”, com se’n diu. La Razón obre amb una nota semblant, acotada al seu públic: el PP lluita per fer uns resultats que li permetin deixar anar de bracet amb Vox. “El jou de Vox”, diu el diari.
Tres portades no obren amb l’arrencada de la campanya electoral de les eleccions municipals i les autonòmiques al País Valencià i Madrid. En el cas de l’ABC no es nota tampoc gaire perquè fa mesos i mesos que la primera pàgina és, en general, un pòster del Partido Popular. No ve d’aquí. És curiós, però, que sigui a l’inici dels quinze dies de la campanya oficial, que és el moment adient de parlar-ne. També és possible que la segona edició del diari en parli i que la primera —la que normalment es mostra en aquesta peça— sigui un farciment de circumstàncies.
Posats a fer-ho així, sempre es pot sortir com El Punt Avui, per exemple, amb una primera pàgina indeterminada i genèrica, que serveix, canviant les fotos, per qualsevol elecció. Un altre diari que bandeja les eleccions en portada és El Periódico. Era més o menys previsible. De mesos ençà fa l’efecte que el diari edita la primera pàgina de manera contraintuitiva o alternativa al que tothom esperaria, per contrastar amb els altres diaris o presentar-se amb temes diferents dels quals l’edició digital ja ha anat cobrint el dia abans.
La Vanguardia tampoc té les eleccions com a tema principal. No és que l’hagi de tenir, Déu ens guard d’imposar res. Es fa estrany, però, si consideres l’alternativa. El Periódico s’ha estimat més la sequera que les eleccions. Tothom pot entendre aquesta decisió editorial. És fàcil de defensar: els candidats són uns pesats, els hem sentit cent cops, les campanyes influeixen poc en la decisió de vot, etcètera. Però és que La Vanguardia obre portada amb l’oferta de Pedro Sánchez al president dels Estats Units, Joe Biden, de contractar mil migrants llatinoamericans. Mil? És com bufar en caldo gelat, que diuen al País Valencià. Els últims dos dies, més de 22.000 migrants han travessat la frontera sud dels EUA il·legalment, segons dades obtingudes per The New York Times. La policia fronterera en té en custòdia uns 10.000 més. La proposta de Sánchez és res. Fum. Sembla postureig. Qualsevol altre tema dels que té el diari en portada té més gràcia i més pes que aquest i cap risc afegit d’excitar sentiments perillosos.
