La portada del dia és la d’El Punt Avui, amb un titular que entra com un ganivet calent en la mantega de la conversa que ahir tindrien i avui tindran la majoria dels catalans. Dol i vergonya. No es pot dir més ni millor de l’incendi de la nau de Badalona plena de migrants. Hi ha tres morts, de moment, però en podríem comptar més d’un centenar. Grau Ussetti, director del Centre Sant Jaume per a joves, dels jesuïtes, situat a pocs metres de la nau, ha explicat a Catalunya Religió que l’edifici portava 12 anys ocupat. “Tothom sabia què hi passava i ningú va fer cap acció preventiva”, ha afegit. “Ningú” són també les autoritats que ahir van anar desfilant per Badalona a dir-hi la seva. Això és tot.

És la cara lletja del país, la que desplau i disgusta. La fotografia és esfereïdora. La imatge és també a l’Ara, El Periódico, La Vanguardia, El Mundo i El País, però cap dels titulars d’aquests diaris, fora d'El País, copsen la tragèdia com el d’El Punt Avui ni estan a l’alçada de la foto.

Els diners de la UE

La millor notícia d’avui a totes les portades és el desbloqueig dels fons de recuperació europeu post-Covid, que farà arribar a Espanya uns 140.000 milions, 72.700 a fons perdut i 67.300 en préstecs, tot avalat per deute subscrit per la mateixa Unió Europea. El Banc Central Europeu també es va afegir a la festa, en aprovar diversos instruments per facilitar crèdits barats als estats. La morterada taparà els forats que la pandèmia deixa en l’economia. Ja pots donar gràcies a Brussel·les, perquè l’estat espanyol no té prou diners per cobrir l’emergència i hauria de retallar i endeutar-se com no t’imagines.

La mala notícia és que el fons es posa en marxa a costa d’endolcir els requisits per beneficiar-se’n relacionats amb el respecte a la democràcia que s’exigeix a qualsevol membre de la UE. És la condició que han imposat Polònia i Hongria per aixecar el vet al fons. Ambdós països, governats per la dreta populista, estan advertits i sota observació de la Comissió Europea per carregar-se la separació de poders, cor de qualsevol sistema democràtic que s’ho valgui. El primer ministre hongarès Viktor Orbán ha consolidat el control sobre el poder judicial i sufocat gairebé tots els mitjans de comunicació i les organitzacions independents de la societat civil. Elimina així qualsevol control eficaç al govern. A Polònia, el primer ministre Mateusz Morawiecki va pel mateix camí i té collats jutges, periodistes i etcètera. Orbán en diu “democràcia il·liberal”. Morawiecki, “un altre model de democràcia”. Els científics de la cosa, “autoritarisme competitiu”. Un ciutadà de seny parlaria de tirania i xantatge.

Tripijocs i democràcia

Per què accepta aquests tripijocs la UE, que professa un compromís profund amb la democràcia? És la pregunta que es fa R. Daniel Kelemen, catedràtic Jean Monnet a la Rutgers University i un dels grans especialistes en la UE. Kelemen pensa que actuar així sosté els governs autoritaris europeus. Tres factors, segons ell, contribueixen a l’existència d’aquesta mena de tirans: l’estructura dels partits, el finançament de la UE i la lliure circulació de persones.

En primer lloc, els partits. Per fer front al “dèficit democràtic”, la UE ha fomentat el joc de partits a nivell europeu. Un partit estatal no pot actuar si no és dins d’alguna agrupació multiestatal de forces. Alhora, aquests grups —com el Partit Popular Europeu (EPP), els Reformistes, els Verds…—, si volen ocupar càrrecs i rebre fons, han d’aplegar com més partits millor. En conseqüència, tendeixen a protegir els partits estatals membres malgrat que governin autoritàriament. És el cas de Fidesz, el partit d’Orbán, que pertany a l’EPP, i els seus diputats seuen a la vora dels de la CDU i del PP. “A la UE no hi ha massa política partidista ni massa poca, sinó la quantitat equivocada”, ironitza Kelemen.

Xiular i mirar al sostre

En segon lloc, els generosos fons de la UE ajuden a sostenir les autocràcies perquè els tirans en controlen la distribució i els fan servir per reforçar xarxes clientelars i mantenir-se. A més a més, la pertinença a la UE ajuda aquests governs a atraure inversió estrangera. Si no fos pel “segell de qualitat” de ser estat membre, els inversors s’inquietarien pels riscos d’apostar per un país autoritari. Finalment, explica Kelemen, el mercat únic i la lliure circulació de persones faciliten la sortida del país als ciutadans incòmodes amb un govern autoritari. Si hi haguessin de romandre segurament reforçarien l’oposició i el tirà ho tindria més difícil.

El fons post-Covid s’ha aprovat al preu de xiular i mirar al sostre —com les portades d’avui— davant la deriva autoritària de Polònia i Hongria. Potser no seran els últims països a fer la cua dels il·liberals. Bulgària, Romania, Txèquia, Eslovènia i Malta ja hi són. Pitjor per tu, se sentiran més tranquils altres estats, no gaire llunyans, amb actituds autoritàries i forces polítiques il·liberals rellevants.

EPA

EPC

ARA

LV

EP

EM

ABC

LR