Les portades del Trio de la Benzina anuncien amb aire de victòria la decisió de la junta de fiscals del Penal del Tribunal Suprem de rebutjar la ponència del fiscal Álvaro Redondo. La junta aprecia, per 12 vots a 3, que hi ha indicis de terrorisme en el cas Tsunami Democràtic, i, per 11 vots a 4, que hi ha indicis per imputar el president exiliat Carles Puigdemont. El Mundo, l’ABC i La Razón, presenten la votació com si donés la raó al relat que fabriquen de fa mesos: l’independentisme és terrorisme, el procés va ser un cop d’estat, el govern de Pedro Sánchez s’ha conxorxat amb l’anti-Espanya per furtar aquestes veritats al poble espanyol i fa servir el fiscal general de l’Estat i el Congrés per esborrar-les a través de la llei d’amnistia. Aquests tres diaris i els seus aliats han aconseguit posar el focus en el debat terrorisme sí/terrorisme no, en comptes de centrar-lo en amnistia sí/amnistia no. Terrorisme, a l’Espanya encara traumatitzada per ETA, pot ser qualsevol cosa que vulgui un jutge o un fiscal. L’amnistia és una altra cosa, fora del domini de l’arbitrarietat judicial: és una decisió política substanciada en una llei orgànica, i pertocarà als ciutadans avaluar-la amb els seus vots.
El relat que elaboren els extremistes del nacionalisme espanyol es basa en tot aquest gavadal d’interpretacions i judicis d’intencions transvestits de fets. Les terminals mediàtiques retroalimenten el mecanisme que l’Ot Bou, en una columna recent, anomenava “creativitat literària” dels jutges. Aquest dimarts li tocava posar-se creatius als fiscals. No han decebut: han votat, sobretot, a favor de la narrativa fabricada, més que no pas de la categoria penal d’uns fets concrets. Com sempre, s’estableix primer l’objectiu polític —evitar que Puigdemont, Marta Rovira i tants d'altres es beneficiïn de l’amnistia, i minar així Pedro Sánchez— i després hi encasten a martellades els delictes adients —terrorisme, traïció, etc.—. Ho fan, a més, sincronitzant perfectament les decisions judicials i els tràmits parlamentaris de la llei d’amnistia amb la cobertura mediàtica. Ja va passar el mateix en el judici i condemna dels líders del referèndum de l’1-O.
També es podria dir que han votat contra una altra narrativa, més d’acord amb el que tothom va veure. El fiscal Redondo considera que, com a màxim, les mobilitzacions de Tsunami del 2019 són desordres públics, i tampoc no hi veu delicte de terrorisme ni implicació de Puigdemont. Del mateix parer és Miguel Ángel Carballo, fiscal del cas Tsunami a l'Audiència Nacional, que defensa remetre la causa als jutjats de Catalunya. Redondo i Carballo, que pertanyen a la conservadora Associació de Fiscals, s’oposen al jutge instructor del cas, Manuel García-Castellón, que ha demanat al Suprem que se n’encarregui perquè sí que hi aprecia indicis de terrorisme.
Ara li toca resoldre aquest desori a la tinent fiscal del Suprem, María de los Ángeles Sánchez Conde, nomenada per Dolores Delgado, exministra de Justícia de Pedro Sánchez i exfiscal general. Els dos diaris que es miren amb més bons ulls el govern —La Vanguardia i El País— procuren dissimular el desori institucional espanyol i practiquen aquest dimecres l’esport de la redacció sincronitzada: obren tots dos amb la marxa enrere de la Unió Europea davant les protestes dels pagesos. També El Periódico. El Punt Avui, amb aquests nous temes de portada que fa ara, sembla que vagi una setmana endarrerit —l’obres i no és així, però ho sembla—. L’Ara sí que obre amb els fiscals del Suprem, però compra —poruc, com tots aquests diaris— el marc judicial terrorisme sí/no per explicar el moment, mentre que redueix a un subtítol el marc polític amnistia sí/no, que enquadra els fets en un setge de jutges i fiscals al govern i la majoria parlamentària espanyols. “Un altre xoc amb l’estratègia de Sánchez de desinflar el flanc judicial del procés”, diu el subtítol. Sí. I no deu ser que de tants “xocs” ja en podem dir una guerra?
