El títol principal d’El Mundo d’aquest dijous (“Illa abraça el nacionalisme per resistir l’empenta de Puigdemont”) és un gag dolent que és irrisori no pel que diu, que tothom sap que és mentida, inclosos els que treballen a El Mundo, sinó perquè fa riure que algú provi seriosament d’enganyar els lectors amb una bòfia tan desvergonyida i grollera. També perquè és opinió comuna que els votants no són idiotes i preferirien algun dels originals a la còpia patrocinada per un convers d’última hora —no seria creïble—. A mesura que ho vas llegint, és probable que t’agafi un sentiment de compassió i llàstima. És ridícul. Una dotzena llarga de llicenciats universitaris amb experiència, sobris i en plenitud de facultats, han escrit aquesta portada, que òbviament no té cap intenció d’informar. Això sí, han vigilat de no posar “Illa abraça l’independentisme”, que hauria estat massa difícil d’empassar. Ho han deixat en “nacionalisme”, que per al diari i el seu públic és un concepte equivalent.
🔴 Resultats eleccions de Catalunya 2024, DIRECTE
📊 La participació en les eleccions de Catalunya 2024
🔍 Resultats Eleccions de Catalunya 2024 per municipis | CERCADOR
Un subtítol aporta els fets en què es basa El Mundo: el PSC “suma a la campanya icones sobiranistes com Trapero o Tarradellas”. Després de declarar al Tribunal Suprem contra els líders de l’1-O, el Major dels Mossos d’Esquadra no és cap icona sobiranista. Tarradellas és una icona eterna de les campanyes del PSC justament perquè no era independentista. No cal investigar gaire per saber-ho. Només fer servir Google. El títol encaixaria si fos d’El Mundo Today, una reeixida paròdia digital dels diaris en general (aquest dijous publica, per exemple, que “Carles Puigdemont va fer almenys tres truites espanyoles sense ceba a la residència de Waterloo entre 2018 i 2020”). Però la conversió d’Illa al nacionalisme és la portada real del tabloide ultra, no una broma enginyosa. És la versió grotesca d’un argument de campanya del Partido Popular: el PSC cedirà als independentistes perquè tenen collat al PSOE a Madrid. Etcètera.
Aquest dimarts, un digital estatunidenc de nova generació anomenat Semafor ha entrevistat Joe Kahn, el director de The New York Times. L’entrevistador demana si el Times no s’adona que la seva tasca és “salvar la democràcia o impedir que un autoritari arribi al poder. Per què el diari no defineix la seva tasca com ‘aturem Trump’?”. És una crítica que sovint es fa al Times des de sectors progres dels Estats Units, igual que des dels ambients conservadors acusen el diari de tenir un biaix progre. La resposta de Kahn ajuda a entendre què és El Mundo avui (no today). Fa així:
“Una necessitat absoluta de la democràcia és celebrar eleccions lliures, justes i obertes, on els polítics competeixin pels vots. En aquest entorn, el paper dels mitjans de comunicació no és desviar la cobertura cap a un candidat o un altre, sinó oferir una cobertura bona, contundent i ben arrodonida dels candidats per informar els votants. Els que creiem en la democràcia no podem esquivar el paper essencial dels mitjans de qualitat a l'hora d'informar la gent i facilitar la seva decisió en les eleccions. El fet de dir que les amenaces a la democràcia són tan grans que els mitjans han de bandejar la seva funció central com a font d'informació imparcial per ajudar la gent a decidir el vot, tot plegat vol dir que els mitjans haurien de convertir-se en el braç propagandístic d’un sol candidat perquè s’estimen més el programa d'aquest candidat. […] La nostra feina és cobrir tota la gamma de problemes que té la gent. Actualment, la democràcia n’és un. No és el primer, però. A les enquestes, la immigració és el primer, i l'economia i la inflació, el segon. Hem de deixar de cobrir o minimitzar aquests dos temes perquè afavoreixen Trump? […] Som un instrument de la campanya de Biden? Ens convertim en l'Agència de Notícies Xinhua o en Pravda i publiquem tot de peces molt, molt favorables per a uns i només escrivim històries negatives sobre els altres? Què aconseguiríem?”
