Els capitostos de Tsunami Democràtic poden estar contents. Fins i tot molt contents. La caverna els ha fet el favor de situar una protesta modesta —modesta en comparació a les expectatives creades, s’entén— en l’òrbita de les més esclatants manifestacions del moment. Qualsevol que hagi vist per televisió les imatges de la cosa i les compari amb les portades del trio de diaris de la dreta mediàtica madrilenya (i d’El Periódico, que avui hi afegeix un altre cop la seva veu) no sabrà avenir-se’n. Li semblarà que li parlen d’un altre planeta.
Tot té una explicació, però. Aquests diaris han tractat Tsunami Democràtic com una entitat terrorista que actua a sang i foc, en sintonia amb les fabricacions policials i judicials —i ministerials—. Ara no poden desenganxar-se d’aquesta narrativa i han d’acomodar-hi els fets com sigui per mantenir el seu relat. Fan riure els intents de presentar com una orgia de foc i violència els contenidors cremats i una hora escassa d’aldarulls en dos carrers i lligar-ho a Tsunami.
Fa l’efecte que els consells de redacció on es van manufacturar aquestes portades s’assemblen més a una festa d’adolescents d’hormona descontrolada. És un concurs aviam qui fa el titular més bèstia. D’entre tots, el més memorable potser és el d’El Periódico (“Les flames tornen amb el Tsunami”). Cinc minuts més de reunió i el titular hauria estat “Les flames tornen amb el Clàssic”. Deu minuts més i “Les flames tornen amb Messi”. Posats a fer hipèrboles, per què no?
Aquesta teoria també podria explicar el titular de La Razón, que culpabilitza el president de la Generalitat dels avalots i diu que “Torra incendia el Camp Nou” —és querellable, aquesta afirmació? Segurament no: dirien que és una metàfora, que és el típic recurs periodístic de tota la vida, com sap tothom—. L'ABC parla de "violència als carrers", sense metàfores, i fot-li que és de Reus. El Mundo té més mala llet, per variar. En dir que el Barça “tolera que el Clàssic esdevingui un acte de propaganda” se li escapa el desig intens que es castigui el club.
Xiular l'himne espanyol és “llibertat de crítica”, segons estableix l'Audiència Nacional en la sentència en què va absoldre Santiago Espot, acusat de promoure la xiulada a la final de Copa del 2015, celebrada al Camp Nou davant el rei Felip VI. És un comportament que “no té encaix en el Codi Penal”, afegeix el tribunal. Si xiular l’himne mereix aquesta consideració, què hem de dir de les pancartes “Spain, sit and talk” i “Freedom”, que es van mostrar ahir a l’estadi? Té problemes El Mundo per entendre el concepte "llibertat de crítica"?
Val la pena, per contrast, assenyalar l’apreciació diversa que va merèixer l’acció del Tsunami a la premsa de Barcelona. Si et llegeixes El Punt Avui, el Camp Nou va ser “inundat” per la protesta. Si et llegeixes l’Ara o La Vanguardia, no n'hi ha per tant. Bé. Almenys cap d’aquests diaris tergiversa els fets.
Queda tot dit en aquesta piulada:
Este Clásico ha sido un fracaso. Un fracaso para muchos compañeros que llevaban semanas buscando carnaza. Y yo que me alegro un montón. ¿Lo malo? Que mañana nadie asumirá la vergüenza de estos días. La bulimia informativa en la que vivimos necesita mierda a diario...
— Víctor Cervantes (@vi_cervantes) December 18, 2019
