Són com la canalla. Si alguna cosa no els agrada, tanquen els ulls, o se’ls cobreixen amb les mans. Si no et volen escoltar, es tapen les orelles i es posen a cridar per ofegar el que se’ls diu. Si volen alguna cosa, hi insisteixen sense aturador, nyiquinyic, nyiquinyic…
Així són algunes portades avui: les manifestacions de butxaca dels anomenats cayetanos, convocades per Vox obertament —i el PP per omissió— han estat poca cosa: uns centenars de persones, a tot estirar, amb l’efecte magnificador d’haver-les fet en cotxe, clàxons van, clàxons vénen. Però si amagues aquestes dades i dius que “han col·lapsat” ciutats i ho poses obrint la portada a tota castanya, et fas la il·lusió que ha arrencat una revolta ciutadana, que la llibertat es reivindica al carrer perquè el govern la té empresonada amb l'excusa de l'estat d'alarma, etcètera.
Com la canalla. La cosa és que no parlem de canalla, sinó d’adults. Mentre a la canalla aviat els passa la rebequeria, als adults la frustració és poc constructiva i pot degenerar en odi.
Així enganyen avui El Mundo, La Razón i l’ABC. Fabriquen una realitat que s’adapti a les seves preferències i desitjos i bandegen els fets simples i els principis elementals. Van arrencar blanquejant la ultradreta i posant en dubte la legitimitat del govern espanyol. Ara són els diaris de la benzina, part dels que volen guanyar per la força al carrer, a les portades —i als tribunals— allò que la gent no els atorga lliurement a les urnes ni al Parlament.
