Les portades dels diaris són avui una nova prova que la mateixa realitat pot ser desxifrada, descrita, presentada de diverses maneres. És com aquelles sèries basades en interrogatoris de policies als detinguts o dels fiscals i jutges als acusats, etcètera. Un mateix fet o fets es pot/poden construir com una incriminació o, al contrari, com una exculpació. El Periódico diu que el candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, “prioritza la independència” i l’Ara, en canvi, destaca una frase d’ell on “prioritza” una altra cosa: “Superar el bloqueig polític”. En realitat els dos títols són certs i qui de debò “prioritza” una cosa o una altra és la gent que fa les portades dels diaris, que per a això els paguen. És la seva feina. Molts cops, titular és triar i, molt cops, la selecció del que va al títol no és fàcil, perquè no hi ha un sol fet net i polit (ha passat això, ha dit allò…). Un debat d’investidura al Parlament és un esdeveniment d’allò més polièdric i posa a prova la capacitat dels portadistes —també, diguem-ho tot, perquè solen ser avorridots, espessos, previsibles i se’n coneix el final.

El Mundo i El País, en canvi, escriuen títols més freds, com volent agafar-se als fets i n’han de triar un, potser un i mig. Naturalment, l’afer que els interessa o els obsessiona és veure quina graduació independentista té Aragonès i, per extensió, el Govern que ve. El Mundo, sorpresa, no surt amb un d’aquells estirabots escandalosos i baladrers que té per costum (que tots tenim per costum, val a dir): Aragonès exige, Aragonès reclama, Aragonès conmina, etcètera. Diu que “promet un referèndum a l’escocesa”. No és exacte, perquè literalment no ha promés res, però pels estàndards del diari és un títol raonable. El País també fa prometre coses al candidat però és més imprecís i remarca un genèric “culminar” la independència, que podria incloure, així dit, una sedició o una rebel·lió de veres, posem per cas —i no és això.

Hi ha diaris que no han de triar perquè ho expliquen tot a base d’acumular títols. El Punt Avui s’obliga gairebé cada dia a fer un títol principal de dues paraules. Si d'un debat d’investidura és difícil fer-ne un de normal de deu o dotze paraules, escriure’n un de dues és posar-se moltes restriccions. “Nova etapa” serviria per avui, per demà o per quan tu vulguis. És una mica tocada de violí o poques ganes de complicar-se la vida. Sort que tot un aparell de subtítols explica què vol dir això de la nova etapa (es veu que no és tan nova). Finalment, La Vanguardia. Aconsegueix destilar-ho tot gairebé mil·limètricament en la meitat de paraules que El Punt. Al títol, Aragonès vol “culminar el procés” i “allarga la mà al PSC i als comuns”. Als subtítols apareix el referèndum “a l’escocesa” i el cap de l’oposició, Salvador Illa. En una peça d’opinió es remarca que el president té “una obsessió” (aquella que diu l’Ara). Pots dir que el diari tenia ganes de quedar bé amb tothom excepte amb Junts, l’altre partit de la coalició de Govern, que no apareix. 140 anys fent portades en un país com aquest et dona un gran art per dir el que vols dir —fins i tot sense dir-ho.

LV

EPC

EPA

ARA

EP

EM

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat