Diu El Mundo que sis comunitats autònomes “pacten pel seu compte” a causa de la “paràlisi” del govern espanyol. Ja fa setmanes que el tabloide extremista acusa d’inacció i manca d’iniciativa El govern de Pedro Sánchez. Des de la fi de l’estat d’alarma —que La Moncloa va fer servir per centralitzar competències autonòmiques per no res—, aquest diari es queixa per sistema que les autonomies exerceixin en una àrea que els pertoca —la política sanitària— i qualifica la situació de caos, embolic, desordre i mil desoris més. Ven la idea que Espanya té disset polítiques diferents contra la pandèmia en comptes d’una, que seria l’actuació més eficaç. És igual que, per exemple, a l’eficient Alemanya, s’encarreguin de la gestió de la pandèmia fins a 400 administracions i organismes estatals (regionals) i locals, mentre el govern federal s’ocupa només de la coordinació. Fins i tot França ha regionalitzat l’atenció de la pandèmia. França, de la qual Espanya, des de Felip V, el primer Borbó, copia el pitjor i ho copia malament.

Avui, però, les autonomies reben les lloances d’El Mundo. Avui sí que ho han fet bé. Perquè aquest pacte de què parla al titular es pot fer servir com a estaca per ataconar el govern central. Tant els fa mentir quan diuen que hi ha un “pacte” de sis autonomies. És que no n’hi ha cap, entre altres motius perquè la Constitució no ho permet i si ho fessin, valga’m Déu, podrien acusar-les de rebel·lió o coses pitjors. Senzillament, en ús de la seva capacitat de gestionar la política sanitària, aquestes sis autonomies han decidit, cadascuna pel seu compte, sense posar-se d’acord, ser més estrictes que el govern central, segons el qual la sisena onada —la de l’òmicron— es combat amb més vacunes i fent servir la mascareta al carrer.

Justament aquesta actitud d’intervenció mínima —bona o dolenta, ja ens ho diran els resultats— és la que El Mundo no s’està de lloar en la presidenta de la regió de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. D’altres diuen que no fa res, menys encara que el govern central. A El Mundo, però, Ayuso és llibertat. En canvi, el govern central, tot i fent el mateix, uns ganduls, uns inconscients, uns inútils. Acabaríem abans els qüentos si el diari digués que està en contra de qualsevol decisió del govern espanyol, sigui una o l’altra, perquè han pres el determini d’oposar-s’hi sempre i en tot. No els ho priva ningú. El mal és que ho vol vestir de notícia i mostrar-se com un jutge equànime. Esclar, la realitat no és de goma i se’ls veu el llautó en tantes contradiccions. Perquè el diari, una setmana s’exclama i brama per una cosa i la següent per la contrària. Ni els adolescents més insegurs i volubles són tan inconseqüents i volàtils.

BOLA EXTRA. La Razón, en un requadre a sota, a la dreta, explica que "La Reconquista sí que va existir" i que "és evident que en els diversos regnes peninsulars bategava la idea comuna d'Espanya". Deu ser l'únic diari que encara publica una llufa aprofitant l'avinentesa del dia dels Sants Innocents. És estrany. Això ja no ho fa ningú, als diaris. Es veu com una cosa xarona i antiquada.

EM

El Mundo, portada

LR

La Razón, portada

ABC

ABC, portada

EP

El País, portada

LV

La Vanguardia, portada

EPC

El Periódico, portada

EPA

El Punt Avui, portada

ARA

Ara, portada