En un món on l’oficina és oberta però el bar no, les diferències qualitatives en la manera de viure la vida seran gairebé tan significatives com l’ensorrada de l’economia, diu el setmanari The Economist al seu editorial d’avui sobre la pandèmia. En fi, el que de fet anuncien la majoria de les portades d’avui —l’Ara, en una onomatopeia com una martellada: CRAC— no és només la pitjor crisi econòmica del segle, sinó que el moment reclama solucions polítiques, econòmiques i socials d’una creativitat i una gosadia com no s’han vist mai. Canvis profunds, extensos, densos. Amb urgència, a més.
Un dels grans riscos del moment és posar-hi un pedaç amb actitud de qui dia passa any empeny fins que arribi un tractament, una cura, una vacuna, que permeti tornar a la vida d’abans.
No és l’actitud, sembla. Mira el colpidor títol de portada d’El Periódico: l’ensenyament online ha vingut per quedar-se. Ells diuen l’any que ve, però… potser deixarà de ser una sortida d’emergència o un “acompanyament emocional”, i esdevindrà la manera ordinària d’aprendre i ser educat. Encaixa amb la telefeina —tots a casa— i fa pensar en com han de ser els habitatges i els llocs de treball, d’esbarjo, de cultura… de l’immediat futur que, en conseqüència, exigeixen una evolució gran en les ciutats. Ara mateix, ningú no s’ho acaba d’imaginar.
Sembla que no pugui ser. Mentre encara ens preguntem quina mena d’economia ens quedarà, altres qüestions s’insinuen sota els titulars de les portades. Quants comportaments originats en la pandèmia es naturalitzaran entre nosaltres? Quins espais de socialització, de lleure, de comerç seran adients? Fins a quin punt rescatarem l’estil de vida casual, a cel obert, serendípic, que gastem per aquí?
Cal baixar al detall per adonar-se de la magnitud del que ens ve a sobre, del que hi ha darrera d’aquestes xifres econòmiques tan desgraciades, aquests percentatges tan freds. Com votarem? Podrem fullejar llibres a la llibreria? Ens podrem emprovar la roba a la botiga? On ens traurem el carnet de conduir? I el vermut, la cargolada, el tastet?
L’economia es recuperarà, malgrat els mals averanys que ara omplen els diaris. Però, i la vida? Serem lliures a casa i presoners a fora, com comentava per aquí en David González? Quina ferida deixarà la preocupació intensa de les polítiques d’alarma de la única autoridad competente per protegir el poder i els poderosos? Es normalitzarà l'obediència passiva dels ciutadans, la dimissió de llibertats adquirides a còpia del sacrifici de moltes vides i tant de temps? Tot això corre per sota de les portades que ara només s’ocupen de la salut, del poder i dels diners.
