El CatalanGate ha ressuscitat a les portades. No a totes, però sí a les que interessa. Ressuscita a les portades d’avui d’El País i El Mundo. El diari dels boomers progres entrevista Pere Aragonès, al que anomena “President de Catalunya” —i això no és un detallet menyspreable, encara que faci l’efecte que només el volen raspallar—. Que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, vingui a donar explicacions de l’espionatge amb el programari Pegasus a almenys 65 càrrecs i figures de l’independentisme a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, al mateix Palau de la Generalitat, tampoc és banal. Si El País titula l’entrevista amb l’afirmació d’Aragonès que el govern espanyol s’explicarà “en dies” no és qualsevol cosa. Aquest diari no ha perdut ni un mil·ligram de la seva actitud institucional i quan convé fa de missatger del govern espanyol. A La Vanguardia entrevisten Oriol Junqueras i el discurs del líder republicà és gairebé calcat al del President: la Moncloa ha d’aclarir l’afer, que ha de tenir conseqüències —han de rodar caps— si vol recuperar la confiança d’Esquerra al Congrés dels Diputats i a la taula de negociació. Pel que fa a El Mundo, és el primer dia que fa aparèixer el CatalanGate en portada i només perquè posa en dificultats al govern de Pedro Sánchez. Demà ho sabrem del tot, però es pot avançar un pronòstic: el diari ultra presentarà el fet que el ministre Bolaños acudi a Palau en diumenge com una rendició, una capitulació, una feblesa —Espanya s’agenolla, l’inferior humilia el superior, etcètera.
La història que explica La Vanguardia és que l’espionatge coincideix amb els moments clau de la negociació del suport d’ERC a la investidura de Pedro Sánchez. Això només és una part, perquè l’assalt als mòbils amb el programari Pegasus arrenca de molt abans, del 2017, i entre els espiats n’hi ha molts que no negociaven res. Entre altres hi figuren alguns dels advocats defensors dels processats per l’1-O. Què diu això de la qualitat de l’Estat de dret a Espanya? No la deixa en gaire bon lloc. El diari de la Diagonal també afirma —sense citar fonts— que ERC coneixia de feia temps la investigació de Citizen Lab, els descobridors del CatalanGate, i sabia que apareixeria publicada a The New Yorker i que The Washington Post blasmaria l’Estat espanyol per vigilar il·legalment als seus ciutadans, que pel fet de ser indepes no perden els seus drets i llibertats polítics i civils. En el relat de La Vanguardia tot encaixa. El diari parla amb la boca petita de l’atropellament dels drets i llibertats. Del que s’espanta és de que aquesta vigilància il·legal pugui perjudicar la taula de negociació. Sigui com sigui, el tema, que divendres semblava mort, ha recuperat protagonisme polític i es reflectirà a les portades. A les de Barcelona segurament amb més força que a les de Madrid, perquè els mals d’Espanya no volen soroll, que després arriba Brussel·les amb la lupa. Parlant de les institucions europees. A la vista d’aquesta vulneració tan greu dels drets i llibertats de ciutadans europeus, de dissidents, què deuen pensar de l’Estat espanyol —de les seus forces i cossos de seguretat, de la seva justícia i de les sentències de l’1-O— els magistrats Tribunal de Justícia de la Unió Europea que revisen les condemnes del Tribunal Suprem espanyol als líders de l’1-O?
