El cas Rubiales torna a ocupar la majoria de les primeres pàgines i cada diari ho explica posant la mà al plat de la balança que més li convé políticament. Els del Trio de la Benzina ho presenten com un fiasco del Consell Superior de l’Esport, depenent del ministeri de Cultura, que pretenia que el Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD, les seves sigles en espanyol) hagi declarat “molt greu” el petó del president de la Federació de Futbol, Luis Rubiales, a la futbolista de la selecció espanyola Jennifer Hermoso. En qualificar-lo de “greu”, el govern espanyol no pot suspendre al dirigent federatiu com volia. Els altres diaris ho expliquen com una jugada del TAD que “impedeix” o “no permet” al govern espanyol treure’s Rubiales de sobre.
El que importa ara, com sempre en l’Espanya actual —dividida, polaritzada i a la gresca— és treure profit polític d’aquest sidral, afavorir un dels dos bàndols, ni que sigui passant per sobre de les decisions dels òrgans encarregats de dilucidar la qüestió i, pitjor encara, utilitzant les víctimes i els victimaris del cas com a ariet de la causa que defensa cada diari. Passen els dies i, a cada portada que es publica, s’esborren més els fets i s’enfosqueix la percepció del cas, ben al contrari del que la investigació de l’afer —i la lògica— demana. Per manca de claredat en la determinació dels fets i perquè no es vol esperar a prendre partit en una qüestió tan carregada, les emocions ofeguen el cas i ja no se sap on som. En aquest ambient, es podrà fer justícia a Rubiales o a Hermoso o acabarà morint tot en la platja del partidisme?
Llàstima. A Espanya s’ha de constituir un govern i guanya pes la possibilitat que s’hagin de repetir eleccions generals al gener del 2024. Seria el tercer cop consecutiu que passa. El PP torna a recular davant de Vox i li cedirà dues conselleries al govern de Múrcia per estalviar-se una nova convocatòria electoral (almenys és el tema principal a la portada de La Vanguardia). Es confirma, doncs, que el PP no pretén resistir l’ultradreta enlloc. Ucraïna avança més ràpid del que semblava en l’ofensiva contra l’invasor rus. L’amenaça de la sequera. La crisi de la llengua catalana. Els assassinats masclistes. La manca d’habitatge accessible. Etcètera. Tot això és el que aquest dissabte queda enterrat pel cas Rubiales. Fa pensar.
