La Vanguardia obre la portada amb l’incident protagonitzat aquest divendres pel ministre d’Afers Exteriors de Rússia, Serguéi Làvrov, i l’Alt Representant d’Exteriors de la UE, Josep Borrell. Borrell venia a esbroncar Làvrov, un diplomàtic amb més penques que escuts una legió romana, per l’empresonament arbitrari d’Andrei Navalni, el principal opositor a Vladímir Putin, l’autòcrata rus. Per la UE —i qualsevol demòcrata—, Navalni és un pres polític. Làvrov es va treure Borrell de sobre en uns segons, en replicar que no admet lliçons del representant europeu —no espanyol, noti’s—, perquè la UE també tolera presos polítics com els líders independentistes catalans, als que Espanya va sotmetre a “un judici polititzat”. El ministre rus fins i tot ha esmentat les decisions dels tribunals europeus que desamparen la justícia espanyola. Borrell, que s’havia fet fama de milhomes i paio dur, va quedar KO. Sense esma per replicar, va marxar de Moscou amb la cua entre cames. 

Rússia ha fet servir l'actitud espanyola amb l'independentisme català per desacreditar la Unió Europea. “A Moscou, i també a la gran majoria de capitals comunitàries, [Borrell] ha deixat una sensació de manca d’altura, de fermesa i de cintura”, diu aquest dissabte Pablo R. Suanzes, d’El Mundo, potser el millor corresponsal espanyol a Brussel·les. La ministra d’Exteriors espanyola va haver de sortir a correcuita a dir allò tan suat que “no són presos polítics sinó polítics presos”, argument que a les capitals comunitàries fa soroll de llauna rovellada després dels fracassos de la justícia espanyola a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa.

Mirar cap una altra banda

Certament, aquesta topada diplomàtica no és qualsevol cosa. És molt significatiu, pel seu caràcter moderat i referencial, que La Vanguardia faci pancarta d’aquest afer, enquadrant-lo a més com notícia principal entre les de la campanya electoral. Les portades de la resta de diaris que veuen amb bons ulls al govern de Pedro Sánchez miren cap a una altra banda, inclosos l’Ara i El Punt Avui, que no donen cap relleu a la cosa en primera pàgina.

El titular de La Vanguardia és enrevessat però la decisió no és tan rara. En algun editorial ja ha fet saber que la situació dels presos i exiliats és anòmala i que qualsevol solució al conflicte passa primer per resoldre-la —s’entén: que tornin a casa. El diari segurament no s’enfadarà si algú s’ho vol agafar com un missatge oblic en aquesta línia. Sí que fa estrany que El País, diari de referència espanyol a l’exterior, no entri més en l’afer. En fi. Segur que és una decisió ben meditada, perquè l’incident va passar aviat i no els va agafar d’improvís. Van decidir que no sortís fum per la xemeneia.

Els diaris nacionalistes espanyols sí que s’indignen i s'ofenen (“humiliació”, “atac”, etcètera) perquè, per a ells, Làvrov va donar una puntada a Espanya al cul de Borrell, al que acusen d’haver fet quedar malament davant del món la Democràcia Consolidada™ i la Monarquia Moderna™, cosa que els serveix per blasmar al govern de Pedro Sánchez i tal pasqual.

Putin 2-Borrell 0

Encara que Borrell no era a Moscou en nom d’Espanya —ni hi podia ser— d’alguna manera no els hi manca raó. El kommentariat espanyol a Brussel·les, conegut amb el malnom d’el Tercio de Flandes, lamentava ahir que es deixés humiliar per Moscou com un passerell. Perquè no era el primer cop. A la cimera del G-20 del 2006, Borrell, llavors president del Parlament europeu, va denunciar la vulneració de drets humans a Rússia i Putin el va fer callar al·ludint a la corrupció urbanística a Espanya. Ja saps que Putin és cinturó negre de judo.

S’entén. La comparació dels presos polítics independentistes amb Navalni té un revers dolorós per Madrid i Brussel·les: equiparar el règim autocràtic rus amb l’Estat espanyol. El Kremlin s’ha esforçat per neutralitzar Navalni fins a extrems que l’Estat espanyol no ha aplicat als líders indepes ni a l’independentisme. Aviam, si vols hi pots trobar alguna semblança. Navalni ha estat detingut diversos cops. Els fiscals russos han fabricat diverses acusacions contra ell que els jutges han sancionat en sessions sumaríssimes. La majoria de mitjans russos, propaganda al servei del règim, ho han escampat tot afegint-hi calúmnies imaginàries.

Fins aquí, mira. Però fins aquí. Perquè l’any passat els serveis de seguretat russos van provar d’assassinar Navalni amb un tòxic nerviós. Evacuat en coma a Alemanya, va romandre hospitalitzat cinc mesos, convidat oficialment per la cancellera Angela Merkel. El 17 de gener, recuperat, va tornar a Moscou. Putin no s’esperava que tingués tants pebrots. El van detenir en sortir de l’avió, acusat d’incomplir la llibertat condicional, que l’obligava a presentarse periòdicament a la policia. De res li va servir demostrar que havia estat en coma en un hospital d’Alemanya.

LV

EM

LR

ABC

ABC2

EP

EPC

EPA

ARA