BBVA, segon grup financer espanyol per capitalització borsària, vol comprar el Banc Sabadell, quatre anys després que fracassés una operació semblant. La capitalització de l'entitat amb seu al País Valencià és avui quatre vegades superior: dels 2.500 milions del 2020 s’ha enfilat als gairebé 10.000. En el mateix període, el banc basc gairebé ha triplicat el seu valor, fins als 60.627 milions. La nova entitat fusionada seria el primer banc d’Espanya per volum d’actius i el tercer d’Europa. A la borsa, però, la moguda no li ha agradat gaire i ha tancat la jornada amb les accions del Sabadell amunt un 7% i una reculada del 6,65% pels títols del BBVA, malgrat que el primer trimestre del 2024, tots dos bancs han consignat beneficis: 2.199,8 milions el BBVA, i 308,1 milions el Sabadell. La majoria dels diaris obre portada amb aquesta notícia, una primícia de la cadena britànica de televisió Sky News.
Uns quants diaris fan títols fàcils, purament descriptius, gairebé futbolers i amb aire d’ensabonada. L’ABC remarca que la proposta ha agafat badant al Sabadell i que, si reïx, en sortirà “el banc més gran d’Espanya”, encara que no especifica per quina magnitud (no ho seria per actius totals, ni per nombre de clients o d’oficines, entre altres). En una línia semblant, La Razón parla “d’un gegant de més d’un bilió en actius”. Un tòpic carregat d’aire calent, perquè gairebé cap mortal es fa una idea de què significa aquesta magnitud o imaginar-la. La Vanguardia, El Punt Avui, El Periódico, El País i l’Ara destaquen, en canvi, que és el segon cop que el BBVA ho prova. És el vessant competitiu de l’operació, la cursa de cavalls. Una anècdota d’importància relativa. El Mundo, sempre sense por als títols llargs i alambinats i a qui no espanta gens la superficialitat, combina aquests dos conceptes.
En canvi, El País, en un subtítol escarransit de portada, assenyala una de les conseqüències crucials d’aquesta fusió: el 70% del mercat bancari espanyol es concentraria en tres firmes: Santander, BBVA i CaixaBank. Tres entitats acumularien una capacitat d’influència enorme en una àrea decisiva, central i delicada del sistema econòmic. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, no ho veu clar. “Respecto les decisions empresarials, però els ciutadans i les pimes catalanes necessiten més entitats financeres i no menys”, ha dit. Mas no ha fet la sort de les portades. Tampoc el ministre espanyol del ram, Carlos Cuerpo, que s’ha posat mig de perfil i ha declarat que el sector financer ha de mantenir “una situació competitiva” si l'operació tira endavant. Fa l’efecte que ha aixecat una cella en direcció als reguladors de la competència, espanyols i europeus. En resum, un cop més es confirma que els bancs, amb els mitjans, sempre tenen, diguem-ne, bona sort.
Dues notícies molt interessants que apareixen en algunes portades. Una és que Espanya necessitarà 24 milions d’immigrants l’any 2050 per sostenir les pensions. Ho diu un altre banc, el d’Espanya en el seu informe anual. En portada només en parlen El País, La Razón i La Vanguardia. L’altra és com presenten La Razón i, sobretot, l’ABC, la compareixença del secretari d’organització del PSOE a la comissió del Senat que investiga el cas Koldo. El tabloide monàrquic fa riure, perquè titula una bona foto de Cerdán dient que “es desmarca de Koldo, el xofer del seu amic”, que és una mica com si algú et volgués implicar en una malifeta comesa pel cunyat de la xicota del cosí segon del veí d’un dels teus amics de la colla del poble. El diari del Grupo Planeta tampoc està malament: “Cerdán dinava dos o tres cops al mes amb Ábalos, que sovint anava amb en Koldo”. No se sap si el comissionista també acudia als dinars, ni que vol dir “sovint” o si Cerdán es trobava a Koldo per sorpresa o era una cita pactada… El cas és sospitar i fer sospitar.
