Les portades d’aquest dimarts oferien dues possibilitats de comentari. Són totes dues tan sucoses que, després de llargues deliberacions, amb nocturnitat i traïdoria, la decisió ha estat forçar el títol per fer-les entrar totes dues, contra la normativa tradicional dels títols periodístics. Anem a pams. Per capir la primera part (la convenció de les Passes Absurdes), mira abans la fotografia principal de les portades d’El País, El Mundo i l’ABC. S’hi veu Pablo Casado i Mariano Rajoy pujant a l’escenari des d’on aquest dilluns van llançar-se floretes l’un a l’altre en un acte per escalfar la militància de cara a la convenció que el partit celebra a l’octubre. La gràcia de la foto és que tots dos pugen alhora en la mateixa postura, avançant la cama esquerra i amb els braços paral·lels al tronc, vestits tots dos si fa no fa. La tarima és més aviat alta i ells han de forçar el pas, el genoll a l’alçada de la cintura. El gest sembla una de les gambades de John Cleese al mític esquetx Ministry of Silly Walks (el Ministeri de les Passes Absurdes), un dels famosos del Monty Python's Flying Circus. L’han representat molts cops. Cleese fa de funcionari amb barret de bombí en un ministeri fictici que subvenciona el desenvolupament de passes absurdes. No es difícil pensar que, en veure la foto, algú d’aquests tres diaris hagi recordat el numeret per riure-se’n una mica i promoure'l a portada. Dels diaris de Madrid, La Razón és l’únic que no la dona, fent honor al seu tarannà de diari més oficialista entre els que recolzen el PP. L’ABC fa un escampall i es carrega la màgia de la foto en amagar les cames de Rajoy sota un bloc de tipografia que fàcilment es podia posar en millor lloc —costa de creure que no ho hagin fet a posta. L’esquetx original del 1970 és aquest:
El fracàs de La Vanguardia és al seu títol principal. El diari ho ha provat gairebé tot perquè l’ampliació de l’aeroport del Prat s’aprovi. Aquest mateix dilluns, en una operació desesperada, van publicar una enquesta sobre la cosa on el 66% dels catalans diu que ampliació de l’aeroport o mort. Com volent dir: la bona gent d’aquest país és més sensata que qui la mana; sisplau, sisplau, atorgueu l’ampliació. Aquella xifra és menor que la proporció de catalans que volen celebrar un referèndum sobre la independència sí o no, però —per l’amor de Déu— aquest interès dels catalans no interessa al diari i l’ampliació de l’aeroport, sí. Així que van preguntar alternatives simètriques: 1) “Cal evitar l’ampliació tant sí com no”, i 2) “Ampliació amb el menor impacte mediambiental possible”. Naturalment, la pregunta 2 arrasa: la trien el 66% dels enquestats. La primera, el 27,4%. Encara prou. Amb aquest resultat, ja tenien el títol que volien: “Una majoria de catalans a favor de l’ampliació de l’aeroport del Prat”. Pensa que podia haver estat pitjor. Per exemple, aquesta alternativa: 1) Cal evitar l’ampliació encara que els nostres fills es morin de gana, i 2) Ampliació que inclogui un salari mensual gratuït de 5.000 euros sense impostos fins la teva mort. Per sort, es va salvar el decòrum del sector de les enquestes amb la primera versió. El del diari, però, no ha quedat gaire ben parat i se n’ha fet molta broma.
En fi, tot i els esforços de La Vanguardia, el govern espanyol aprovarà aquest dimarts 28 de setembre el pla aeroportuari sense l’ampliació del Prat perquè, ja saps, el president Aragonès no va tuitar amb prou entusiasme a favor del pla que li volien imposar “tant sí com no” i malgrat que l’impacte ambiental no era “el menor possible”. T’imagines com hauria quedat la cosa si en lloc de preguntar-li al Govern de la Generalitat, que ens hem donat entre tots, li haguessin preguntat a La Vanguardia, que ja sap el que ens convé? Ja tindríem les excavadores a l’aeroport, treballant pel país. Catalunya s’hauria salvat.
