Les portades del Trio de la Benzina encara no han dit ni piu sobre la revifada de l’operació Catalunya als tribunals. Fa quatre dies que s’entretenen amb el cas Mediador, un escandalet que s’investiga a les Illes Canàries. Es tracta d’una xarxa que cobrava comissions a empresaris —17 segons la investigació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil—, dirigida per Juan Bernardo Fuentes, exdiputat del PSOE, que demanava 5.000 euros als empresaris a canvi de privilegis en contractes públics. En la trama hi figuren també el general retirat de la Guàrdia Civil Francisco Espinosa i l’empresari canari Antonio Navarro Tacoronte. Segons la investigació, es reunien amb els empresaris al Congrés i a la seu de la Guàrdia Civil a Madrid per aparentar seriositat i acabaven en festasses amb drogues i prostitutes.
La cridòria d’El Mundo, l’ABC i La Razón, és espectacular, amb tot de contorsions als títols per fer veure que la trama esquitxa a més diputats socialistes i de la que n’expliquen els detalls sòrdids i morbosos amb un nivell d’embolic i d’histèria fora mida. En el fons és això: un diputat que s’aprofita de l’escó per cobrar extorsions. Un fet episòdic: el fiscal no ha demanat ni presó preventiva pel diputat.
Entretant, deixen sense explicar que, per primer cop, un jutge espanyol investiga l’operació Catalunya, un escàndol sistèmic de corrupció que implica diversos aparells de l’Estat. Entre el 2012 i el 2019, alts comandaments policials espanyols van actuar al marge de la llei contra polítics independentistes catalans i altres persones que hi simpatitzaven. Més tard, també contra Podemos i el tresorer del PP Luis Bárcenas. Càrrecs del govern del PP ho sabien i coordinaven algunes de les operacions d’intoxicació.
Per paga, aquest dimecres, La Vanguardia afegeix que diversos jutges van rebutjar una dotzena de denúncies —des de la de l’exconseller Jaume Giró a les de Jordi Pujol Ferrusola, la família Sumarroca, el conseller delegat de la Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel o la de Sandro Rosell. Entre els magistrats que no en van voler saber res hi figuren Fernando Andreu i Manuel García Castellón, de l’Audiència Nacional. Els diaris que no en volen saber res són els mateixos que publicaven, sense preguntar, les fabricacions de la trama anomenada policia patriòtica. No és estrany que de l’operació Catalunya no en vulguin saber res.
Aquesta guerra mediàtica és part de la guerra política que seguirà oberta fins que se celebrin les eleccions municipals i autonòmiques que venen. Entretant, Ferrovial, una multinacional espanyola de la construcció (7.531 milions de facturació el 2022), s’ha traslladat als Països Baixos per treure profit d’un règim fiscal més favorable. La pàtria és la cartera, ja ho diuen. Els diaris de Madrid ho donen petitet, que no quedi perjudicat el prestigi d’Espanya o exposat el patriotisme d’aquests empresaris. Les portades de Barcelona donen molt espai, esclar, a les noves restriccions en l’ús d’aigua a causa de la sequera excepcional. Una nota trista final: només El País i El Mundo es fan ressò de la mort d’almenys 62 migrants africans —vint d’ells menors— en enfolsar-se la patera en què viataven a 200 metres de la costa italiana. Les autoritats sabien què estava passant. Ningú no va fer res.
