Els diaris de Madrid ja han votat fa dies Mariano Rajoy president i Pedro Sánchez és un aixafaguitarres que no s’hi vol sumar. Aquest dijous se li han tirat a sobre les portades, tot acusant-lo de donar un “cop de porta” al candidat popular i, de retruc, a l’estabilitat d’Espanya, al seu futur, als anhels dels ciutadans, a la pau de les famílies. L’apocalipsi. "Portazo de Sánchez", coincideixen El Mundo i El País. "Bloqueo a España", diu l’ABC. Acompanya La Razón amb “84 veces no”, acompanyat, com els seus col·legues de la capital d’Espanya, d’una foto de... Pedro Sánchez. També fa el mateix el diari més venut a Catalunya, que titula: “Sánchez tanca més portes”.

La coincidència ha fet escandalitzar una de les columnistes de referència de Madrid, la corresponsal política de El Mundo, que es queixa (també del seu mateix diari):

Alguna cosa passa, certament. Llegint els diaris madrilenys, les seves portades, els seus columnistes i els seus editorials, qualsevol arribaria al punt de pensar que era el socialista qui presentava la seva candidatura a la investidura. No (84 cops no, si vol). El candidat era (i és) Mariano Rajoy. Els fets, crus, són aquests: al candidat Rajoy li van mancar sis vots. Els té el PNB, per exemple, i als mèdia ningú els culpa de destruir Espanya o de l'apocalipsi patriòtic. L’ànsia de fer Rajoy president no té aturador. Amb aire de retret, un digital titula fins i tot que els valencians de Compromís s’han fets els sords als desitjos de patronal valenciana (Compromís! La patronal valenciana! La parella perfecta! Sempre van alhora!).

Ni un sol columnista entre els publicats aquest dijous té cap altra línia de comentari més que aquesta: Pedro Sánchez és el dolent que no deixa governar a Rajoy i obliga Espanya a “instal·lar-se en el desgovern”, com diu El Periódico. Cadascú ho fa al seu estil, gairebé tots entre la crítica taurina i la crònica de futbol adobades amb uns aromes d’endevinador (s’esperaran a després de les eleccions gallegues i basques, els pressupostos ja estan pactats amb el PNB i CiU, el PP mourà els fils perquè el PSOE li talli el cap a Pedro Sánchez, etcètera).

El nivel d'originalitat arriba molt amunt en una columna titulada "Fun, Fun, Fun", que un ha clicat pensant que faria broma amb la cançó dels Beach Boys. Quin disgust. Fa referència a la nadala, pronunciada a la castellana, com volent dir que Sánchez vol eleccions al Nadal i que tot plegat no és més que fum. I portazo, esclar.

També s’invoquen els editorials de The New York Times i del Financial Times, els mateixos que no s’invoquen quan recomanen a l’Estat espanyol de convocar un referèndum a Catalunya. Els dos diaris, curiosament aquest dijous, curiosament a l’ensems, demanen als socialistes que deixin governar el PP.

En resum, l’estat de la premsa espanyola és d’irritació. Això genera confusió intel·lectual i res no ho demostra millor que l’editorial d'El País, que fa servir una tècnica de raonament que podria anomenar-se escocesa, com la dutxa (una de freda i una de calenta).

Diu en un paràgraf: “la realidad es que, en nada menos que dos ocasiones muy recientes, el electorado no las ha convalidado [les propostes de Sánchez]; mientras que, por el contrario, el conjunto de propuestas pactadas por el PP y Ciudadanos, con 170 votos, se sitúa al borde de la mayoría absoluta”. Aviam, aquestes propostes no es van acordar després de les eleccions? Llavors com s’aguanta aquest aiguabarreig argumental que compara la decisió dels electors i uns pactes posteriors?

Segueix: “Es una evidencia que Rajoy dista de ser el mejor candidato para gobernar; su falta de iniciativa y su penoso récord en materia de corrupción le sitúan lejos de la idoneidad...”. Per tant, el no del PSOE és bo? Un moment, que continua. “Pero, como ha interpretado Albert Rivera, los hechos (electorales) son tozudos...” i els socialistes haurien de deixar governar al PP, encara que el seu candidat sigui, segons aquest diari, un candidat fatal.

Al següent paràgraf hi torna: “Es legítimo que Pedro Sánchez se niegue... Pero es inexcusable que no explique en qué otra solución...”. La gràcia d’aquesta tècnica consisteix en dir que uns arguments són tan bons com els altres, però tinc raó jo per l’article 26. En fi, conclou l'editorial, que el malvat Sánchez no té més proposta que “el grotesco recurso a unas terceras elecciones”. L’adjectiu “grotesc” al costat del substantiu “eleccions” també té la seva força.

Rebla el clau el cap d’opinió, en la seva peça, on aconsella modestament al líder socialista que s’abstingui: “Hablamos de política, no de moral”.

Parlant de moral, el detall més interessant del dia va passar als corredors del Congrés dels Diputats. El corresponsal de TV3, Josep Capella, pregunta a Jorge Moragas, cap de gabinet del president del govern espanyol, si és cert que va filtrar dades sobre la família Pujol, etcètera: