L'arribada de l'Aquarius va provocar diumenge al matí una arribada massiva de periodistes al Port de València. Una cobertura mediàtica sense precedents. De fet, es podria dir que hi havia un periodista per cada immigrant, ja que hi havia 600 periodistes de 138 mitjans de comunicació diferents. Una situació ben diferent de la que s'ha viscut a l'Estret de Gibraltar i el mar d'Alborán, on durant el mateix cap de setmana han arribat gairebé 1.000 immigrants a bord d'una setantena de pasteres. Aquestes, pràcticament sense cobertura mediàtica.
L'acollida dels 638 immigrants de l'Aquarius era una qüestió humanitària, després que Itàlia i Malta tanquessin les seves fronteres, i demostra la intenció del nou govern espanyol de Perdo Sánchez de revertir els errors en polítiques migratòries dels últims anys. Ara bé, la disparitat entre els dos casos i els dubtes que planen sobre quin serà el futur dels passatgers de l'Aquarius -si obtindran tots l'estatus de refugiats o si se'ls aplicarà la llei d'estrangeria i alguns seran expulsats- posa en dubte si realment hi haurà un canvi de criteri o si es tracta d'un cas aïllat.
És cert que el nou govern espanyol de Pedro Sánchez ha començat a fer passos per revertir la dura política migratòria que durant anys s'ha fet a l'Estat. No només amb l'arribada de l'Aquarius, sinó també amb la promesa del ministre Fernando Grande-Marlaska de treure les concertines de la tanca de Ceuta i Melilla i l'anunci del retorn a la sanitat universal. Ara bé, si el nou president socialista vol realment canviar la política migratòria de l’estat espanyol i complir amb els drets humans té encara molta feina a fer.
Frontera entre Espanya i Marroc, a Ceuta / EFE
La vergonya d’Europa: la frontera sud
Més enllà de la promesa feta aquesta setmana pel ministre Grande-Marlaska de treure les concertines de la tanca que separa les ciutats de Ceuta i Melilla del Marroc i buscar mètodes menys lesius, la frontera sud té molts més punts conflictius. Des de l’any 2010 gairebé 1.800 persones hi han perdut la vida, segons el darrer informe sobre drets humans publicat per Irídia, Novact i Fotomovimiento.
Les concertines són uns filferros equipats amb ganivetes que es van instal·lar al capdamunt de les tanques. La seva instal·lació va ser una decisió adoptada l'any 2005 pel govern presidit per José Luís Rodríguez Zapatero en mig d'una forta onada migratòria. Tot i això, dos anys després, Zapatero va decidir retirar les de Melilla en veure les ferides que causaven a les persones que intentaven saltar la tanca. El 2013, però, Mariano Rajoy va decidir no només reinstal·lar-les sinó posar-ne més.
Val a dir que el 2014 l'actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja es va comprometre a retirar-les totes si arribava a La Moncloa.
Més enllà de les concertines, a la frontera sud són habituals les devolucions en calent, una pràctica il·legal que vulnera els drets humans
Més enllà de les concertines, però, a la frontera sud són habituals les devolucions en calent, una pràctica il·legal que vulnera els drets humans. Quan la Guàrdia Civil intercepta una persona dins el perímetre fronterer, l'entrega a la policia marroquí de manera directa, sense que aquesta sigui identificada i sense donar-los la possibilitat de sol·licitar protecció internacional. Es desconeix el nombre de morts, desaparicions i vulneracions de drets humans que provoquen aquest tipus de devolucions. L'opacitat és absoluta i no hi ha cap tipus de registre oficial.
Els polèmics centres per immigrants
Alguns dels que no són retornats en un primer moment passen als Centres d'Estança Temporal dels Immigrants (CETI) que hi ha tant a Ceuta com a Melilla, on esperen que es resolgui la seva situació administrativa o la petició de protecció internacional. Diverses associacions humanitàries han denunciat situacions d'amuntegament, arribant a triplicar la capacitat dels centres, així com una habitual pràctica de sancions arbitràries. En aquest sentit, asseguren que algunes persones són sancionades i expulsades del CETI i no se'ls dona cap allotjament alternatiu, quedant al carrer i sense cap tipus de protecció ni ajuda.
CIE de la Zona Franca, Barcelona / ACN
Una situació semblant a la que es viu als CIE, els Centres d'Internament d'Estrangers, que són els que es fan servir en el cas dels immigrants que arriben per mar. El de Barcelona, per exemple, situat a la Zona Franca, és un dels més polèmics. Activistes i institucions, com la Sindicatura de Greuges, van presentar l'any passat un informe en el qual denunciaven l'ingrés de menors no acompanyats i diverses vulneracions dels drets humans, així com el dret a la salut o a poder tenir un procés judicial amb garanties.
La problemàtica dels menors no acompanyats
De fet, els menors no acompanyats són un altre dels punts conflictius. En un primer moment el problema és saber si són menors o no i, per tant, si han de ser derivats a la Fiscalia de Menors perquè els assigni un centre de menors, o ser tractats com adults. Per saber-ho, s'utilitza tant la documentació que porti la persona, si és que en porta, i se'ls fa una prova osteomètrica, un tipus d'anàlisi molt qüestionat.
De fet, el Tribunal Suprem va determinar l'any 2014 que aquestes proves no haurien de realitzar-se, ja que aquesta hi ha un gran marge d'error tècnic i, en moltes ocasions, hi ha menors que són identificats com a majors d'edat. Tot i això, es segueix utilitzant.
Quan els menors fan 18 anys hi ha un buit legal i no està clar quin acompanyament se'ls ha de donar
A més, quan un menor arriba sol a l'estat espanyol és acollit en un centre de menors. El problema, però, ve quan aquests compleixen els divuit anys. L'actual sistema de protecció té un buit legal en aquest punt, no està clar quin acompanyament se'ls hi ha de donar i s'enfronten a una major situació de vulnerabilitat davant l'amenaça de ser expulsats en torbar-se en una situació d'irregularitat administrativa.
Per alta banda, en alguns centres el tracte a aquests menors no és l'adequat. Segons l'Associació Harraga Melilla, el 92% dels menors no acompanyats que han passat per un centre de menors el 2016 i que l'han deixat "assenyalen situacions de violència com el motiu pel qual han preferit deixar-los: càstigs psicològics o físics, amuntegament i pèssimes condicions higièniques són habituals en aquests centres de menors".
Un jove a bord de l'Aquarius, a punt d'arribar a València / Metges Sense Fronteres
Les deportacions exprés
La deportació al país d'origen es pot donar a través de dues vies diferents: les ordres de devolució i les ordres d'expulsió. Tenen procediments diferents, pel que fa als anys de vigència, però comporten la mateixa prohibició: un cop deportat no es pot tornar a entrar a Espanya en un termini d'entre un i deu anys. Després de sortir del CIE o de la caducitat o no renovació d'un visat, les persones que es troben en situació irregular al carrer poden ser deportades a través d'una identificació o de batudes i ser retornades als seus països d'origen des del CIE.
En els últims anys, a més, s'han estat deportant persones mitjançant deportacions exprés. A través de batudes, identificacions per perfil ètnic o directament per enganys, les persones que es troben en situació irregular i que són del país de destinació del macrovol que estigui programat per a la deportació són portades al calabós i d'allà deportades en menys de 72 hores i sense presència d'un jutge. Aquest tipus de deportacions no només representen una greu vulneració de drets per la seva opacitat a l'hora de conèixer la situació a temps tant per part dels familiars com dels advocats, sinó també per la vulneració de drets que comporta una expulsió sense control judicial ni cobertura jurídica.
L'incompliment d'acollir refugiats
Finalment, cal recordar que Espanya està entre els estats més incomplidors de la UE pel que fa a l'acollida de refugiats. A setembre de 2017, quan acabava el termini de dos anys sobre el que s'havien compromès tots els països de la Unió Europea per acollir refugiats, Espanya n'havia acollit 1.980 dels més de 17.337 als que es va comprometre l'any 2015. Això suposa un escàs 11,4% del total. La mitjana de la UE pel que fa al compliment de la promesa va ser del 27%.