L'experiència, sovint, és un factor clau. Per això el Catalonia Global Institute (CGI) ha organitzat aquesta setmana una xerrada en línia sobre el "30è aniversari de la independència d'Eslovènia", protagonitzada per l'exministre d'Exteriors eslovè Dimitrij Rupel, que va ser membre del govern que va proclamar la independència del país l'any 1991. La seva conclusió és clara: "Mai heu d'oblidar que els catalans sou una nació. A Eslovènia, un cop que la idea que érem una nació va esdevenir forta, la resta va venir rodat".
Durant la xerrada, celebrada el passat dimarts 21 de desembre, Rupel ha compartit punts clau de la independència eslovena, com el diàleg amb la comunitat internacional. "Abans de ser formalment reconeguts, vam mantenir converses amb Alemanya, Àustria, els països bàltics i, fins i tot, Rússia", ha assenyalat.
La comunitat internacional
Igualment, aquesta comunitat internacional no va donar massa suport. De fet, "al principi, els països de l'Europa occidental i els Estats Units van afavorir la idea d'una Iugoslàvia unida". Però això va canviar: "Després de proclamar la independència i que l'Eslovènia independent aguantés, van haver d'acceptar que Iugoslàvia s'havia acabat".
Igualment, pel que fa al suport extern, Rupel ha concretat que "si els eslovens no haguéssim pogut ajudar-nos, organitzar-nos, ningú no ens hauria pogut ajudar". En aquest sentit, els reptes per Eslovènia no s'acaben: "Ara hem d'enfrontar-nos a la idea que Alemanya faci de la UE una federació, però aquesta idea no sona als països d'Europa central i oriental. Estem per la sobirania".
Crític amb l'estat espanyol
Finalment, Rupel ha carregat contra l'estat espanyol i la seva persecució dels líders independentistes: "Vaig començar a dubtar sobre si Espanya era un país democràtic quan vaig veure col·legues i amics anant a presó per les seves idees". I en aquest punt és ha conclòs que els catalans "mai s'han d'oblidar que són una nació". "A Eslovènia, un cop la idea que érem una nació va ser forta, tot va venir rodat", ha finalitzat.
Cal recordar que Rupel va ser una de les cinquanta persones que el gener d'enguany van signar el manifest Dialogue for Catalonia, promogut per Òmnium Cultural i publicat tant a The Washington Post com The Guardian. Un manifest que era a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació, on els signats lamentaven la judicialització del conflicte polític a Catalunya: "Ha comportat una repressió creixent i cap solució".
Imatge principal: L'exministre d'Exteriors eslovè Dimitrij Rupel / Catalonia Global Institute