Molts ho van fer "amb la pinça al nas", en paraules de Jaume Asens. Altres directament van trencar la disciplina de vot per no situar el lletrat Enrique Arnaldo al Tribunal Constitucional. Però des d'Unidas Podemos asseguren que van fer "el que havien de fer". Així ho ha defensat aquest divendres la ministra d'Igualtat, Irene Montero, que ha sostingut que havien de votar a favor dels quatre candidats pactats entre el govern espanyol i el PP. L'objectiu era "posar fi al segrest dels òrgans constitucionals per part de la dreta i de l'extrema dreta", i considera que això és un "consens social".

La votació va ser secreta i telemàtica. Necessitaven 210 vots i el PSOE, el PP i Unidas Podemos en sumen 243. El nom del magistrat del TC Enrique Arnaldo va comptar amb onze vots menys dels esperats (232), mentre el de Concepción Espejel amb sis menys (327), que no els van votar Alguns grups petits van votar en blanc. En canvi, els independentistes i nacionalistes directament van optar per no participar de la votació, perquè no tenien l'opció de votar-hi en contra. Van secundar l'acció ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, el PNB, EH Bildu i el BNG, que des de dins i fora l'hemicicle van denunciar la "farsa". En total 100 diputats no van participar-hi.

Els díscols van ser uns quants, però insuficients. Del PSOE, un de conegut, el diputat i exalcalde de Donosti durant vint anys, Odón Elorza, que va justificar que ho feia "en defensa del prestigi i la dignitat de les institucions". Fonts del grup socialista asseguren que la direcció "estudiarà el cas durant els pròxims dies i prendrà una decisió al respecte". També l'exministre José Luis Ábalos va admetre a Cuatro que s'havia abstingut "per error". Ho va comunicar ràpidament al grup parlamentari i no serà sancionat. Per part d'Unidas Podemos, no van votar per Arnaldo les diputades Gloria Elizo i Meri Pita. La resta de díscols costarà de saber, perquè es tracta d'una votació secreta.

Probablement el paper més complicat el va interpretar Unidas Podemos. El diputat Antón Gómez-Reino va justificar justament que calia aixecar el bloqueig sobre les institucions. Durant el ple, els diputats de l’extrema dreta de Vox van fer mofa d’Unidas Podemos per haver participat d’aquest espectacle. Des dels seus escons, en diverses ocasions, els parlamentaris ultres van cridar “sí se puede”.

Perfils polèmics

El debat i la polèmica han girat sobretot al voltant de la figura d'Enrique Arnaldo, lletrat de les Corts i ara magistrat del Tribunal Constitucional. El persegueix la sospita de manca de parcialitat. Entre altres coses, s’ha pronunciat contra l’independentisme en articles en premsa o ha participat durant anys en actes de la FAES, la fundació presidida per José María Aznar. També el persegueixen els conflictes d’interessos. Va incomplir el propi Estatut del Congrés dels Diputats, quan va cobrar com a assessor del govern balear de Jaume Matas, del PP, al mateix temps que exercia de coordinador jurídic en diverses comissions de la cambra baixa. També el seu despatx d’advocats va facturar feines a administracions governades pels populars.

Però també és polèmic l'altre nom proposat pel PP, Concepción Espejel, malgrat que l'atenció mediàtica se l'hagin endut els escàndols revelats sobre Arnaldo. Fins ara era presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional i també té diverses taques en el seu historial. En primer lloc, la seva relació propera a Maria Dolores de Cospedal, que ella nega però que va fer que el 2015 se l’apartés del judici de la trama Gürtel. La magistrada desmenteix que se l'arraconés per proximitat al PP. Espejel també destaca pel seu vot particular a la sentència que va absoldre el major Trapero i la cúpula dels Mossos per l’1-O. Els volia condemnar.