Podemos desplaçarà a les bases la decisió de donar suport, o no, al pacte entre PSOE i Ciutadans. Ho ha explicat el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, que ha afirmat que durant els dies 14, 15 i 16 d'abril celebraran aquesta consulta amb una doble pregunta. En primer lloc es demanarà: "Vols un govern entre el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el president de C's, Albert Rivera?". En segon terme es preguntarà: "Estàs d’acord amb la proposta de canvi que defensa Podemos, En Comú Podem, Izquierda Unida (IU), PSOE i en Marea?". Segons Iglesias, es donaran a conèixer els resultats el dia 18 d'abril i aquesta serà la postura que es mantindrà en un hipotètic debat d'investidura de Sánchez. Per la banda d'En Comú Podem encara no han decidit si també faran la consulta, segons fonts del partit. 

"Si les bases decideixen avalar el pacte, algú haurà d'assumir responsabilitats", ha afegit el cap de llista de la formació morada. Feia referència a acceptar la investidura, potser amb un sí o una abstenció. Sobre les discrepàncies entre els socis de l'acord, Iglesias ha estat taxatiu. "El PSOE ha viatjat al país de Ciutadans i és com si els haguessin segrestat, traient-los el passaport, i no els deixessin sortir", ha afirmat per il·lustrar que la veu cantant la porten els taronges. "El record que m'emporto és el del senyor Garicano negant amb el cap, en un intercanvi d'opinions amb Nacho Álvarez", l'economista de Podemos.

"Volem que els socialistes recuperin el passaport de la socialdemocràcia", ha indicat, exemplificant els casos de València i Aragó, on Podemos governa amb el PSOE "sobre programes progressistes". Iglesias també ha indicat que els han ofert un "govern de Rivera presidit per Sánchez", però sembla que no s'ha abordat la possibilitat que els taronges tinguin carteres ministerials. "Per la banda de C’s van ser molt clars. La delegació va dir-nos que podríem fer retocs, com a molt", ha indicat. "Ens va dir que no hi hauria un govern proporcional", ha afegit. Aquestes actituds han estat titllades "d'immobilisme". Sobre un govern "a tres", el líder de la formació morada ha dit que no els ho van proposar, però que "ho haurien considerat". 

Taula entre Domènech i Iceta

Al seu torn, el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha revelat que ahir es va produït la primera reunió d'equips negociadors a Catalunya. Segons Domènech, "Miquel lceta [líder del PSC] ens va demanar discreció". El podemista afirma que van acordar seguir-se veient, malgrat que no tenen encara una data fixada per a una nova entrevista. "M'agradaria que aquesta taula encara continués produint-se", ha indicat. Segons Iglesias, no estan disposats a "cedir" en el punt del referèndum, en tant que ja ho han fet en d'altres, com "la política fiscal, laboral, i un govern de coalició" sense la seva vicepresidència.

Més tard, Domènech ha explicat que durant la reunió amb Iceta s’havien tractat diversos punts, arrel de les declaracions de membres del PSC que s’havien mostrat a favor del dret a decidir, com l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. “Volíem veure quin model defensàvem ambdós, i quines posicions compartíem, que el nostre no és el model del federalisme buit, sinó de l’estat plurinacional”. Segons el català, “fins a aquest escenari del referèndum es poden compartir posicions, potser”. Tanmateix, el líder dels comuns considera que la investidura seguirà encallada, per bé que es pogués arribar a la possibilitat d’un acord amb el PSC, ja que el detonant del “bloqueig” creu que és el pacte de PSOE i C’s. 

En suspens

La compareixença dels podemistes havia quedat en suspens, després de la reunió d'ahir. Havien parlat ahir el portaveu socialista, Antonio Hernando, que creia que encara quedava "via per a l'acord". I havia exposat el seu punt el de C's, José Manuel Villegas, que veia l'acord "inviable". Villegas va instar Podemos a rectificar en els pròxims dies, tot assegurant que revisarien els 20 punts dels morats per "cortesia amb els companys". Aquest text buscava la proximitat amb els de Ferraz, canviant alguns punts en matèria econòmica, però sense renunciar al dret a decidir o una despesa en inversió social més gran.