Primera mostra de lleialtat de Podemos al PSOE. Malgrat les fortes crítiques, l’ocurrència de Pedro Sánchez en el primer dia de campanya, anunciant un “decret contra la República digital”, ha tirat endavant. Aquest dimecres finalment s’ha debatut la seva convalidació a la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats. I tots els seus possibles aliats per a la investidura, des d’Unidas Podemos i Compromís fins al PNB i els partits independentistes, han denunciat el mecanisme que habilita l’Estat a tancar pàgines webs i xarxes socials sense ordre judicial emparant-se en “amenaces a l’ordre públic”. Gairebé tots ells hi han votat en contra. No obstant això, els de Pablo Iglesias, tot i que han estat crítics, s'han abstingut. La iniciativa ha sortit endavant amb els vots del PSOE, el PP i Cs.

Segons remarquen fonts d'Unidas Podemos, la formació "ha proposat una sèrie de canvis perquè el reial decret compti amb majors garanties judicials i que es protegeixin llibertats i drets fonamentals". De la resposta de la ministra d'Economia en funcions, Nada Calviño, han entès que "el govern pren nota dels canvis proposats". És per això que, en la votació d'aquest dimecres a la tarda, el grup ha optat per l'abstenció. No era necessària, perquè amb els  anunciats pel PP ja n'hi havia prou per a convalidar-lo. La resta de potencials socis de Pedro Sánchez ja havien anunciat el seu vot en contra.

En nom d’Esquerra Republicana, la diputada Montse Bassa ha instat el PSOE a retirar-lo “no per un pacte amb Esquerra, sinó pels drets i llibertats dels espanyols”. La parlamentària republicana l’ha titllat de “llei mordassa digital” i ha criticat que el decret “degrada el sistema de llibertats i l’acosta a la Xina o Turquia”. Ha assegurat que “amb les seves lleis ompliran les presons de dissidents al mateix ritme que omplen les institucions de feixistes”. Ha avisat que “si cal anar als tribunals europeus per a derogar aquest decret, tinguin clar que ho farem”. Ha emplaçat el PSOE a sortir de l’”estratègia repressiva” i ho abordin políticament.

La portaveu de JxCat a Madrid, Laura Borràs, ha denunciat el que considera un “cop d’estat digital”. En la seva intervenció ha estat especialment crítica amb les formes, modificant sis lleis i sense possibilitat d’esmenes, que fa “un flac favor a l’activitat parlamentària i la democràcia”. També pel fons, en permetre “tallar Internet per un concepte genèric d’ordre públic. Borràs ha advertit que, si prospera, Espanya “no tindrà res a envejar a altres règims autoritaris”.

També han estat molt crítics els partits nacionalistes bascos. El PNB ha lamentat que la modificació legislativa “no estableix cap procediment garantista”, unes garanties que sí que ofereixen la llei de seguretat nacional i la llei de seguretat ciutadana. EH Bildu ha avisat que es vol “aplicar a l’independentisme”, però que sí tira endavant “retallarà llibertats a tot l’Estat espanyol”. Compromís i Vox també han anunciat el vot en contra.

Moncloa el defensa

La ministra Nadia Calviño ha insistit que la iniciativa servirà per a "garantir de la millor manera possible els drets dels ciutadans". Si bé la dirigent en funcions ha evitat tota referència a Catalunya durant la seva intervenció a la Diputació Permanent, el decret va ser anunciat pel mateix Pedro Sánchez com a resposta a les accions de protesta contra la sentència del procés coordinades per la plataforma Tsunami Democràtic. En el preàmbul del decret, però, simplement es parla de "recents i greus esdeveniments ocorreguts a part del territori espanyol".