15 minuts tard, amb l'absència forçosa de Quim Forn, amb 29 cares noves -entre les quals exministres, exconsellers i un exprimerministre-, un parell de protestes i un acord in extremis. Així ha arrencat aquest dimarts el ple de cartipàs de l'Ajuntament de Barcelona amb què ha quedat oficialment inaugurat un nou mandat. Per davant quatre anys que si res no canvia, cosa gens descartable, tindran al capdavant un govern de coalició entre Comuns i el PSC que suma 18 dels 41 regidors, per tant encara en minoria.
Els equips de Colau i Collboni han cuidat l'escenografia fins l'últim detall. Conscients que són al focus de la diana de l'oposició, han volgut visualitzar una imatge de govern unit, i han buscat la fotografia entrant plegats al saló de plens.
Minuts abans, en una reunió d'última hora amb tots els grups, havien aconseguit esgarrapar un acord per al cartipàs, és a dir, per a l'organització de l'estructura interna de l'Ajuntament, des de les comissions a les presidències de districte i els assessors. Després de setmanes sense entesa, Comuns i PSC ha aconseguit convèncer ERC, el PP i Valls, amb qui sumen la majoria suficient. En canvi, JxCat hi ha votat en contra i Cs s'ha abstingut.
El pacte ha estat possible perquè el govern ha accedit a ampliar el nombre d'assessors que tindran els grups de l'oposició, els ha cedit totes les presidències dels districtes -qui més en tindrà seran els republicans amb 5- i ha ofert a ERC dues de les quatre presidències de les comissions. On sí que hi ha hagut unanimitat és en el repartiment de càrrecs a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a les empreses que depenen de l'Ajuntament i als disctrictes
Llaç groc al seient de Forn
Tot i ser regidor de ple dret, perquè cap tribunal no l'ha suspès de les seves funcions que va adquirir al ple de constitució de fa un mes, Joquim Forn no ha pogut assistir al ple inaugural perquè el Suprem no li ha permès. Al lloc on li hauria correspost asseure's, el grup municipal de JxCat hi ha col·locat un llaç groc. La seva cap de files, Elsa Artadi, ha manifestat l'excepcionalitat que això suposa, "és un cas únic a tota Europa", s'ha exclamat. També hi han fet referència Ada Colau i Enrest Maragall. Ella ho ha fet tan bon punt ha començat el seu primer discurs, "lamentant que Quim Forn no ens pugui acompanyar". Instants després, el líder municipal d'ERC li ha respost que "jo no ho lamento, jo ho denuncio".
Colau ha explicat que per no alterar el resultat de les votacions, sempre que vagi d'un vot un membre de l'equip de govern marxarà del ple per no treure avantatge de l'absència de Forn.
Valls recorda Colau que és alcaldessa gràcies a ell
Manuel Valls ha seguit el guió habitual. Ha escalfat l'ambient tornant a negar l'existència de presos polítics i li ha recordat a l'alcaldessa que "ha aconseguit el seu lloc gràcies a unes forces polítiques que van decidir que era fonamental evitar un alcalde compromès amb el procés". I l'ha advertit que "durant els propers quatre anys Barcelona no estarà al servei de la causa independentista". Ara bé, ha estès la mà a Colau i Collboni per a pactes de ciutat.
Tant l'ex-primer ministre francès com el popular Josep Bou han burxat Jaume Collboni, a qui han retret que permeti a l'alcaldessa penjar un llaç groc a la façana. El líder dels socialistes a Barcelona i número dos del govern municipal ha assegurat que "el meu grup mai avalarà l’ús partidista de la institució que pugui alterar la neutralitat de l’Ajuntament, aquesta ha de ser la casa de tots".
Ciutadans també ha pujat al carro de les crítiques en aquest àmbit. La seva portaveu Luz Guilarte ha qüestionat a Colau que "publiciti el separatisme a l'espai públic" i "vagi a veure líders colpistes" a la presó.
Polèmica més enllà del procés
El ple no ha estat del tot plàcid i no només pel debat independentista. A la tribuna del públic, les primeres pancartes i protestes del nou mandat. Els primers en alçar la veu han estat els treballadors de TMB que han recriminat a crits que l'alcaldessa ignora les seves demandes contra la presència d'amiant al metro. Després ho han fet els representants del sindicat de la Guàrdia Urbana, crítics amb la gestió de la seguretat dels comuns, una àrea que ara passa a mans del PSC, amb Albert Batlle com a màxim responsable.
Els deures pendents: seguretat, habitatge i contaminació
Colau ha fixat l'esforç per reduir les desigualtats, amb especial èmfasi en l'habitatge, la lluita contra el canvi climàtic i la millora de la seguretat com els tres principals reptes del seu govern. Unes prioritats que comparteix amb la majoria de grups, especialment amb els seus socis socialistes, amb ERC i en bona mesura amb JxCat. La qüestió serà veure si es posen d'acord en com cal posar remei a aquests problemes.
En aquest sentit, l'alcaldessa ha demanat "tenir mirada llarga, els darrers quatre anys han estat molt complexos institucionalment". Ha recordat que "la ciutadania està farta de tacticismes i partidismes" i ha emplaçat els regidors i regidores a "treballar més enllà dels interessos de partit" perquè "segur que amb tots podem arribar a acords". Alhora ha volgut destacar la importància cabdal d'aprovar pressupostos, cosa que "fa molt temps que no passa ni a l'Estat, ni a la Generalitat, ni a l'Ajuntament".
Durant els seus primers discursos, l'oposició ha expressat "inquietud" en relació a la voluntat de Comuns i PSC d'arribar a acords, però malgrat això tots s'han mostrat oberts a col·laborar per millorar les condicions de vida de la ciutadania i disposats a dialogar. El secret de l'èxit serà que més enllà de les paraules, prediquin amb l'exemple. Tots.