Plataforma per la Llengua i diversos sindicats del sector educatiu han presentat aquest dimecres al Parlament un manifest en què reclamen al Govern que el català torni a tenir tres hores setmanals al batxillerat. Actualment, des del 2008 i arran del desplegament de la Llei orgànica d’educació (LOE), l’assignatura només compta amb dues hores. Les organitzacions alerten que és “urgent” impulsar “mesures concretes per millorar les competències de català dels estudiants” i consideren que la modificació del currículum de batxillerat que prepara el Departament d’Educació és una “oportunitat d’or” per revertir la reducció.
El manifest, impulsat per Plataforma per la Llengua, té el suport dels sindicats USTEC-STEs, CCOO, UGT, Intersindical i COS, així com del sindicat estudiantil SEPC i el col·lectiu DocentsCAT. En la roda de premsa també hi van donar suport els grups parlamentaris de Junts, ERC, Comuns i la CUP. Segons les entitats, la situació actual d’“emergència lingüística” a Catalunya fa necessari reforçar l’ensenyament del català, atès que “la presència de la llengua en l’ús social és cada cop més minsa” i el nivell oral i escrit dels alumnes “segueix una tendència a la baixa”.
La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, va recordar que la reducció d’hores de llengua de l’any 2008 no s’ha revertit mai, malgrat que el professorat ha insistit en la manca de temps per treballar adequadament la literatura, “fonamental per difondre i conservar el patrimoni cultural del país”. Els impulsors del manifest també remarquen que els resultats de llengua i literatura catalana a les proves d’accés a la universitat (PAU) han estat, els darrers tres anys, els més baixos de totes les assignatures comunes.
A més, adverteixen que la proposta actual del decret de batxillerat “contradiu” tant el Pacte Nacional per la Llengua, que fixa l’objectiu que l’alumnat acabi l’etapa obligatòria amb ple domini del català, com el mandat parlamentari del març passat, que instava a recuperar una hora lectiva addicional per al català i el castellà. El manifest apel·la directament el Govern i el president Salvador Illa, que ha expressat públicament la seva preocupació per la situació del català, perquè passi “de les bones paraules a mesures concretes” i garanteixi una presència suficient de la llengua al batxillerat.