Plataforma per la Llengua ha demanat als partits polítics que assumeixin una sèrie de mesures als seus programes polítics per impulsar i protegir el català en la pròxima legislatura que es definirà amb els resultats de les eleccions del pròxim 29 de novembre. Amb motiu de les eleccions al Congrés dels Diputats, reclamen als partits que incorporin catorze compromisos amb la llengua catalana als seus programes electorals. Entre les propostes de l'entitat hi ha la protecció jurídica de la immersió lingüística a l'escola catalana, el reforç de l'ús del català al Congrés i el Senat o l'extensió de la programació en català d'RTVE a tots els territoris de parla catalana i no només a Catalunya.
Segons Plataforma per la Llengua, l'Estat continua menystenint la llengua catalana, aprovant normatives i mantenint estructures que no garanteixen l'ús normal del català i, per això, consideren que els partits han d'aprofitar la pròxima legislatura per corregir aquests dèficits i situar el català a l'altura del castellà des de les institucions.
Protecció de la immersió lingüística
Amb el desplegament de la campanya "Vota per la llengua", l'entitat catalanista incorpora diverses propostes polítiques perquè els partits les adoptin als seus programes durant la campanya. Entre elles, reclamen als partits que es comprometin a blindar l'escola en català i reforçar els programes d'aprenentatge de la llengua per als estudiants nouvinguts. La legislatura, consideren, ha de servir per protegir els principals espais de transmissió de la llengua, entre els quals hi ha l'escola. En aquest sentit, reclama una protecció jurídica efectiva del model d'escola en català que impedeixi noves ingerències judicials i garanteixi tant l'ensenyament com l'aprenentatge de la llengua pròpia del territori. En el context escolar, l'organització proposa revisar el model de les polítiques d'acollida perquè el català sigui la llengua de referència dels processos d'integració social dels immigrants que arribin al país.
Per aquesta raó, també demana als partits polítics que integrin en els seus programes la demanda que el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit per obtenir el permís de residència si es vol viure en els territoris on es parla, amb la demanda de diversos nivells i de manera progressiva a la seva integració.
Més català a la justícia i les institucions
També inclou entre les mesures proposades que l'administració de l'Estat espanyol faci ús del català a l'hora de relacionar-se amb els ciutadans catalanoparlants d'Espanya. Per aquest motiu, reclama garantir la capacitació lingüística dels empleats públics estatals destinats als territoris de parla catalana. D'altra banda, reclama que el català pugui continuar emprant-se al Congrés dels Diputats i que també es pugui fer al Senat i que, d'igual manera, la llengua catalana s'incorpori a la producció normativa de l'Estat. Per aquesta raó, volen que els partits incloguin en els seus programes garantir que webs, butlletins, publicacions i canals d'atenció de l'administració estatal estiguin plenament disponibles en català.
L'entitat destaca la justícia com una de les principals institucions de l'Estat on la situació de la llengua és espacialment greu. Per això, Plataforma per la Llengua reitera una reivindicació històrica: modificar la Llei orgànica del poder judicial perquè el coneixement del català sigui un requisit per exercir la judicatura a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, i perquè es garanteixi de manera efectiva el dret dels ciutadans a escollir llengua en els procediments judicials. Pel que fa als mitjans de comunicació, l'organització reclama fer efectiva la reciprocitat audiovisual a tot el domini lingüístic i facilitar l'accés als canals de ràdio i televisió en català des de tots els territoris.
Informes d'impacte lingüístic
També destaca la demanda de Plataforma per la Llengua de situar els efectes lingüístics de les transformacions urbanes i econòmiques en els programes amb l'exigència d'informes d'impacte lingüístic. En aquest sentit, reclama que els projectes urbanístics o de desenvolupament econòmic quedin condicionats a l'obtenció d'informes favorables d'impacte lingüístic, de la mateixa manera que actualment es tenen en compte criteris ambientals o patrimonials. Segons expliquen, aquesta mena d'efectes ja s'avaluen a Irlanda o a Gal·les, on s'han emès informes d'impacte lingüístic en, per exemple, la construcció d'una nova central nuclear.
L'informe sobre la construcció de la planta a l'illa d'Ynys Môn, a Gal·les, advertia que l'arribada de treballadors de fora de l'illa podia alterar els equilibris sociolingüístics i plantejava la necessitat d'adoptar mesures per mitigar-ne els efectes. En el cas de Catalunya, l'entitat posa com a exemple que es requereixin aquesta mena d'informes per aprovar projectes com el del Hard Rock al Tarragonès.