El PP manté el bloqueig al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) negant-se a renovar-lo si no es compleixen les seves condicions, malgrat i que el seu mandat va caducar fa quatre anys. Aquest dimecres el Senat va aprovar una contrareforma a la llei del Poder Judicial per la qual retornarà a l'òrgan de govern dels jutges les competències per fer nomenaments. Malgrat les queixes per part de la Moncloa, que lamenten que el bloqueig al Poder Judicial s'allargui tota la legislatura, els populars fan cas omís, així com de les advertències de la Unió Europea. 

Fa només uns dies, la Comissió va demanar a Espanya "procedir a la renovació del CGPJ amb caràcter prioritari" perquè després s'iniciés un procés per "adequar el nomenament dels seus vocals d'extracció judicial, tenint en compte els estàndards europeus". Segons revela aquest dissabte Eldiario.es, el PP planteja que aquests dos processos avancin en paral·lel. A més, en la seva última proposta planteja que la reforma de l'actual CGPJ es faci d'acord amb la llei vigent, però exigeix un compromís al govern espanyol que s'escometi amb les normes que marcaria una futura reforma de la llei del Poder Judicial. 

Renovació del TC 

Davant la posició que ha assumit el PP, des del govern de Pedro Sánchez defensen l'aposta per renovar el Tribunal Constitucional sense que el PP accepti canviar l'actual composició al Poder Judicial. Els populars, per la seva banda, esperen que l'òrgan de govern dels jutges compleixi la llei que han aprovat les Corts Generals. El president del CGPJ, Carlos Lesmes, ha convocat un ple per abordar aquest assumpte el pròxim 8 de setembre, només 5 dies abans que s'acabés el termini que li dona la norma al CGPJ per designar els dos magistrats. "Seria una posició perillosa", adverteixen fonts governamentals sobre la possibilitat que el Poder Judicial no faci aquests nomenaments. "Estem segurs que complirà la normativa i la institucionalitat. No pot fer política seguint la posició d'un grup parlamentari", sostenen davant la negativa del PP. 

Des de la Moncloa no revelen quina seria la seva resposta en cas que el CGPJ retardi el nomenament, o fins i tot, es negui a fer-ho. El que si asseguren és que el govern espanyol podrien nomenar els dos magistrats que li corresponen sense esperar a l'òrgan dels jutges, tot i que, la Constitució estableix que el tribunal de garanties es renova per terços i el d'ara li correspon al govern espanyol i al CGPJ. Fonts governamentals argumenten que "en el contingent que correspon a les Corts Generals, que són Congrés i Senat, una institució no pot bloquejar a una altra", en aquest sentit, indiquen que si una de les cambres no arribés a l'acord per a fer les designacions no podria dilatar el procés en l'altra.