Aquest dimarts 10 de desembre fa 71 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. En motiu d'aquest aniversari se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans, El Parlament ha volgut commemorar aquesta data amb un acte a l'auditori de la cambra catalana en el qual s'ha presentat el Pla de Drets Humans de Catalunya 2020-2'023, un informe elaborat pel Síndic de Greuges i l'Institut de Drets Humans de Catalunya en col·laboració amb desenes d'entitats, des d'Iríada, Amnistia Internacional Catalunya, la Taula del Tercer Sector o el Col·legi de Periodistes.  

Al document, s'hi detallen tot un seguit d'accions legislatives, administratives i polítiques que segons els seus impulsors caldria engegar per "fer efectius els DDHH a Catalunya en els propers quatre anys". Un grapat de mesures que es divideixen en sis grans blocs: una democràcia igualitària -inclou l'accés a drets bàsics com són la sanitat, l'educació o l'habitatge-, la democràcia plural -on destaca la garantia del dret a protesta, la llibertat d'expressió o els drets lingüístics-, la democràcia participativa -que té a veure amb les bones pràctiques a l'administració i la transparència-, la democràcia paritària -que comprèn els drets de les dones, el col·lectiu LTBIQ, el de les persones grans i migrants i dels discapacitats-, la democràcia dels infants i la democràcia garantista -entesa com el dret a la igualtat davant la llei i a una fiscalitat justa-. ​

Per a cadascun d'aquests blocs el pla formula tot un seguit de propostes concretes, que van des de incrementar el parc públic d'habitatge a crear un òrgan independent de la policia encarregat d'investigar casos de denúncies i maltractaments, passant per la sol·licitud que el Parlament promogui una regulació estatal bàsica relativa al referèndum. L'informe ja és a mans del Govern i del Parlament. 

Durant la cloenda, el president del Parlament ha tornat a carregar contra "l'onada regressiva en matèria de drets i llibertats" al món i ha situat l'estat espanyol com uns dels països que "ataca els drets de manifestació pacífica" o "la llibertat d'expressió" a través de l'aplicació d'un "ús excessiu i desproporcionat de la força policial". En aquest sentit, Roger Torrent ha posat el focus en la llei mordassa. 

Per seguir assenyalant les mancances d'Espanya en matèria de drets humans, s'ha fet ressò dels posicionaments del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de Nacions Unides, de Human Rights Watch o d'Amnistia Internacional en relació als presos independentistes catalans i al judici que van afrontar al Tribunal Suprem. Torrent ha anat més enllà, denunciant que "s'aprofita el conflicte polític català per justificar noves mesures de restricció de drets, per exemple, a les xarxes de comunicació".