“Que el gol hagi estat una combinació d’Iniesta, d’Albacete, i de Piqué, català, és una combinació de Castella-la Manxa i Catalunya perfecta”.

El ministre en funcions i candidat al Congrés pel PP, Jorge Fernàndez Díaz, ha convertit el gol de Piqué en la metàfora que explica a la perfecció la comunió dels pobles d’Espanya. Ho ha dit davant la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, a la casa de Conca de Barcelona on l’equip de campanya i Cospedal han seguit el partit de la selecció espanyola contra la República Txeca.

Al menjador de la casa regional, plena a vessar, ha començat el partit amb una barreja de públic curiosa: taula presidencial amb el ministre (Alícia Sánchez Camacho, Dolors Montserrat, Albiol...), petits grupets de joves militants del PP i socis de la casa regional amb banderoles espanyoles. Tot controlat per un escamot de periodistes i càmeres.

Després d’una primera part més que avorrida, el ministre ha advertit durant el descans: “Quan perdones massa, acabes perdent. Però hem estat superiors”.

Cospedal, talismà

La secretària general del partit ha arribat a la segona part i ha estat, pels pèls, el talismà del ministre que, contingut, lamentava les errades i falta d’encert de 'La Roja'. El seu germà i regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, ha viscut el minut a minut amb més intensitat.

Cospedal, que segons el ministre “entén de futbol”, s’ha assegut a la dreta de Jorge Fernández. No han parat de xerrar durant tot el partit. La conversa només s’ha interromput pels intents de 'La Roja' de fer entrar la pilota a la porteria. I el miracle ha arribat de la combinació de la química manxego-catalana (Iniesta-Piqué) i, ara sí, l’alegria i els càntics han fet acte de presència a la sala.

 

El gol ha encès la metxa de la passió i s’ha intensificat quan la càmera ha enfocat el Rei: “Visca el Rei!”, han entonat.

Preludi del debat

“Espero que aquesta victòria també sigui el preludi del debat d’aquesta nit. Avui és un dia molt mediàtic. Espero que dins el contrast d’idees, el guanyador sigui Mariano Rajoy”, ha apuntat el ministre un cop ha acabat el partit. El ministre també ha agraït Cospedal la seva visita: “Ens dóna molta moral que ens acompanyis”, li ha dit.

Escarni de la PAH

Mentre el ministre i la secretària general del PP atenien la premsa a l’interior de la Casa de Conca, una vintena d’activistes de la PAH s’han concentrat a l’entrada del centre. Els membres del partit han sortit en dues tongades: primer Cospedal i Sánchez Camacho, després el ministre.

 

“El pròxim desnonament serà a la Moncloa”, han cridat els activistes que han escortat el ministre fins el cotxe oficial. Jorge Fernández els ha llançat un petó abans d’entrar al cotxe.  

La calma

Després de l’accidentada sortida dels líders del PP, el centre ha quedat buit. Mentre els periodistes acabaven les cròniques, els socis de la casa regional han començat a recollir la sala per al proper esdeveniment.

La Càndida remena amunt i avall i explica, amb la bandera espanyola a la mà, que va arribar al 63 a Barcelona: “Sóc de Castella-la Manxa i visc a Barcelona”, li diu a un coreligionari.

“I està contenta amb la visita del ministre i de Cospedal?”, pregunta la cronista.

“Seeehh –contesta amb la boca petita– però és que només vénen quan hi ha eleccions”. Tot seguit, explica que de joveneta es va emprenyar quan, a les primeres eleccions democràtiques, va rebre una carta de Fraga on li deia “estimada amiga”. “Què caram! Si portava anys al govern i no em coneixia de res...”.

Aquesta reflexió de la Càndida també és una metàfora. La metàfora del que, per a molts, és una campanya electoral.