El president d'Aragó, Javier Lambán, ha estat rebut en audiència pel papa Francesc al Vaticà, i li ha demanat que "rehabiliti" la figura del papa Luna, per tal que deixi de ser considerat un antipapa o pontífex del cisma d'Occident. Lambán ha aprofitat per convidar el papa Francesc a visitar l'Aragó, amb motiu del 600 aniversari de la mort del papa Luna. El president aragonès ha explicat després als periodistes, que el papa Luna va ser molt important perquè va ser l'artífex del Compromís de Casp (1412) "que va ser d'alguna manera l'embrió de la futura unió entre Isabel i Ferran”.

Segons Lambán, l'Església catòlica "simplement hauria d'incorporar-ho amb normalitat com la resta de pontífexs i d'aquesta manera recuperar el respecte que es té a qualsevol pontífex del passat i donant als anys l'oportunitat de celebrar-ho amb magnificència", ha afegit. Ha destacat que Francesc "s'ha pres amb interès l'assumpte" i que, "encara que és un contenciós de segles", creu "que es podria resoldre en dates no excessivament llunyanes".

Pero Martines de Luna y Peres de Gotor (1328-1423), el papa Luna, era membre d'una poderosa família nobiliària aragonesa que havia guanyat importants quotes de poder a Castella. L'any 1394, amb 66 anys, assolia el punt culminant de la seva carrera i era elegit cap del pontificat. Llavors el lideratge de l’Església estava dividit entre dos pontífexs enfrontats i dues seus: Avinyó, del partit dels cardenals francesos; i Roma, del partit dels cardenals italians. Luna va ser l’últim pontífex d'Avinyó, amb el nom de Benet XIII, informa Marc Pons.

Quan va esclatar el conflicte successori a la Corona d'Aragó (1410) –amb la mort de Martí l'Humà, l'últim Berenguer– les dues seus pontifícies ja havien estat reunificades a Roma. Luna havia estat expulsat d'Avinyó i feia set anys que vivia refugiat al castell de Peníscola (Baix Maestrat). Però conservava el suport d'una poderosa trama oligàrquica peninsular, que el va convertir en un personatge amb una gran capacitat d'influència en la política interna de la Corona d'Aragó. Luna va ser el promotor de les conferències d'Alcanyís i de Casp; i la seva veu es va fer sentir a través de sant Vicent Ferrer. Ben aviat es van posicionar com uns ferms partidaris de la candidatura castellana dels Trastàmara.

El candidat Trastàmara, que regnaria com a Ferran I, era el regent de Castella per la minoria d'edat del seu cosí, el rei castellà Joan II. Però sobretot era l'home més ric de Castella. Quan es va postular com a candidat a ocupar el tron de la Corona d'Aragó va facilitar l'ascens d'Álvaro de Luna –parent del papa Luna– com a privat del rei-nen. Ferran i el papa Luna van vendre la candidatura Trastàmara com la solució a la forta crisi econòmica i política que assotava la Corona d'Aragó: un rei ric i poderós per liderar la recuperació de la plenitud perduda. Un argument de molt pes, que Jaume d'Urgell, el gran rival de l'aliança Luna-Trastàmara, no va saber contrarestar.

El president aragonès també ha indicat en sortir de l'audiència amb el Papa, que havia volgut compartir amb el pontífex “la commemoració del que va ser l'arrencada del Regne d'Aragó, quan el rei aragonès Sanç Ramírez va visitar el papa Alexandre II per demanar-li que legitimés políticament el regne naixent”. "En aquell moment el rei d'Aragó es converteix en vassall del papa a canvi del lliurament anual de 500 mancusos d'or", ha continuat. I ha explicat que per això han portat com a regal a Francesc "dos mancusos per commemorar aquell moment".