Els pèrits compareixen aquest matí al TSJC a la setena jornada del judici contra Laura Borràs. L'informe pericial encarregat per la defensa de Borràs conclou que les proves que es va comissar a Isaias Herrero durant el registre del seu domicili el desembre del 2017 -en què es van copiar 46 arxius- i el novembre del 2018 -quan es van decomissar tres discos durs- "en cap moment" es van protegir amb "un sistema de segellat, firma electrònica o hash que garanteixi la cadena de custòdia i inalterabilitat de les evidències", per la qual cosa, segons el seu criteri "no queda garantida la cadena de custòdia ni té validesa tècnica" les còpies i bolcats duts a terme.

Un dels autors de la pericial encarregada per la defensa de Borràs és Luis Enrique Hellín, exmembre de Fuerza Nueva condemnat per l'assassinat de la militant del Partit Socialista dels Treballadors Yolanda González. L'elecció d'aquest pèrit va aixecar una forta polèmica i va ser recorregut per la Fiscalia, tot i que finalment va ser admès pel tribunal.

Segons aquests pèrits, els discs durs comissats no van ser segellats fins a l'octubre del 2020, quan van arribar al Tribunal Suprem i després de dos anys circulant pel Jutjat d'Instrucció, el Tribunal Suprem i el TSJC. Per tot plegat, adverteixen que aquesta situació "ha pogut donar lloc a alteracions de les evidències". A més, l'informe constata que en un dels discs durs comissats, que compta amb un sistema operatiu de Windows, s'observen diferents accessos i moviments ocorreguts durant l'entrada i registre del novembre del 2018.

Sense autorització

L'informe subratlla així mateix que es van comissar a Isaías Herrero correus electrònics sense autorització judicial, atès que l'objectiu de la diligència judicial era recopilar els dominis, bases de dades i codis font sobre els treballs fets per a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), però no es va sol·licitar "en cap moment" permís per accedir i copiar correus electrònics, "i menys encara en servidors externs com el cas de gmail". A més, recorda que han estat aquests correus copiats sense autorització judicial els que han permès als agents configurar els delictes que recullen en els seus atestats.

Igualment, en el cas dels 44 correus que s'han analitzat tampoc no disposen del sistema de segellat, firma electrònica o hash "que garanteixi la cadena de custòdia i inalterabilitat dels correus" des que van ser comissats fins a arribar al tribunal, per la qual cosa "no és possible verificar l'autenticitat i integritat dels 44 correus".

Pel que fa als treballs fets, l'informe encarregat per la defensa de Laura Borràs, subratlla que l'informe pericial emès per la Guàrdia Civil el maig del 2019 no aconsegueixen concloure ni acreditar que els contractes menors objecte de la causa "constitueixin una unitat funcional o operativa". Pel que fa als Mossos d'Esquadra haurien remès aquest estudi a un pèrit de programació informàtica, però finalment no consta que es fes.