“Ens agradaria molt no haver de fer aquest aquest, però és necessari”. D’aquesta manera ha arrencat la seva intervenció la periodista Sara González, que aquest dilluns ha moderat un acte sobre el ciberassetjament a les dones periodistes. “Ens agradaria no haver de parlar d’una forma, una altra més, de violència contra les dones periodistes, que se suma a l’assetjament sexual i la bretxa salarial ja preexistents”. Ha estat un acte conjunt del gremi al Parlament de Catalunya, amb participació de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, el Col·legi de Periodistes, el Sindicat de Periodistes, el Col·lectiu Ciutadella i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. L’auditori de la cambra catalana s’ha desbordat per llançar un crit d’alerta. Només una dada, extreta d’una investigació feta per l’Unesco: fins al 73% de les dones periodistes han patit el ciberassetjament. Una violència que, com han denunciat les ponents, és “cada cop més recurrent”. I han coincidit que no servei el “no miris Twitter”. Per això han considerat posar en marxa el hashtag #ProuAssetjamentPeriodistes.
Cada cop són més els casos de les dones periodistes catalanes que es veuen atacades a les xarxes socials per fer la seva feina, que assenyalades per determinats entorns polítics i els seus seguidors. Li ha passat a totes les ponents i moderadores d’aquest acte. Però també ha passat en altres àmbits, com el Congrés dels Diputats amb la irrupció de l’extrema dreta, on ha fet que cada cop més joves periodistes es vegin exposades a campanyes d’assenyalament i assetjament.
En la taula rodona, moderada per Laura Aznar, Cristina Puig ha recordat la seva etapa com a presentadora del FAQS de TV3, que patia cada setmana. “Encara estic esbrinant què va passar. Hem normalitzat el bullying de tota la vida. El linxament a les xarxes socials continua sent bullying, però el deixem passar”, ha alertat la periodista. En el seu cas, ha denunciat “notícies falses” que acumulaven milers de retuits. També ha confessat com se sentia sola i desemparada: “Et fan sentir indigna, que no mereixes fer aquesta feina. El més greu és com en privat el condol i en públic hi ha silenci. M’he sentit molt sola”. Ha demanat denunciar públicament i "fer passar vergonya" als ciberassetjadors.
Des d’un altre espai, Gemma Herrero, periodista esportiva, ha explicat com es treballa en un àmbit tan masculinitzat: “El futbol és el seu joc. Què sabràs tu? Els treu de les seves caselles, per parlar de futbol i per ser dona. A un home no li dirien les coses que m’han dit a mi. I cada cop que ho parlo amb altres dones, és el mateix”. La comunicadora freelance ha admès que “de vegades t’enfonses perquè no et sents digna” i que, malgrat anar “més preparada que ningú”, ha arribat a tertúlies “tremolant”. Ha relatat com l’assenyalament és constant i té identificat algun instigador: “No és un adolescents amb granets. És un advocat”.
L’exdirectora de TV3 i d’El Matí de Catalunya Ràdio no té comptes personals a les xarxes socials, però les fa servir i també ha patit campanyes a Twitter. I ha volgut reflexionar sobre el seu cas: “Una cosa és ser al món públic i l’altra és ser okupa. La història comença quan els substitueixes (als homes) (…) Com més poder ocupes, més ràpid s’organitza l’exèrcit per treure’t de la posició que ‘okupes’”. Terribas ha instat a denunciar tots i cadascun dels casos de ciberassetjament: “Com més denúncies hi hagi… Només estarà a l’agenda si es converteix en un problema per a les institucions. La pressió, pressió, pressió farà que acabi tenint respostes institucionals”.
En la mateixa línia, Adriana Oltra ha admès una relació d’acostament-allunyament de les xarxes socials, perquè ja fa deu anys veia que era un “fangar” i molts cops ha decidit no mirar-lo. La presentadora d’Els Matins de TV3 ha assenyalat la “síndrome de l’impostora” que acaben sentint moltes professionals del periodisme: “Volen que tremolis i no acabis fent bé la teva feina”. També ha instat els companys periodistes a revisar el que està passant: “Jo ja m’he revisat”. Ha alertat que no es pot fer ni un pas enrere: “Els drets humans no es debaten, es defensen”.
La vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, ha donat la benvinguda a l’acte denunciant “l’escarni públic gratuït contra dones que només exerceixen la seva professió”, unes “violències de tota mena que massa vegades s’exerceix amb total impunitat, descarada i destapa”. S’ha fixat en un altre àmbit, la dimissió de la primera ministra neozelandesa Jacinda Ardern. Al cap i a la fi, dones amb exposició pública: “Si fossin homes, no ho haguessin patit”.
L’acte ha acabat amb la lectura d’un manifest, a càrrec de les periodistes Mònica Hernández, Núria Orriols, Elena Garcia, Carme Rocamora i Gemma Garcia. El text denuncia com aquestes violències s’han vist amplificades per la “impunitat” dels assetjadors i assenyala la “indefensió” de les víctimes per manca de mecanisme legals, pel corporativisme i per la “poca implicació” de les empreses periodístiques. Cal "denunciar, assenyalar i combatre" en lloc de ser una "corretja de transmissió".
Eines des de la professió
En nom del Col·legi de Periodistes, Magda Gregori ha denunciat com aquest assetjament, sovint des de l’anonimat, va més enllà de la seva feina i ataca “el nostre físic o el nostre entorn familiar i d’amics”. En aquest sentit, ha anunciat que el Col·legi posarà en marxa un punt lila “en les properes setmanes” per acompanyar les víctimes d’aquesta mena d’assetjament. Laia Serra, del Sindicat de Periodistes, ha reclamat que les empreses tinguin plans d’igualtat, que “s’han de complir i han de ser efectius”. Per la seva part, Elisenda Rovira, del Grup de Periodistes Ramon Barnils, ha explicat que des del grup oferira formació amb professionals diversos per ajudar periodistes que pateixin ciberassetjament. “Si sabéssim quantes periodistes catalanes n’han patit, se’ns posarien els pèls de punta”, ha alertat. Totes han coincidit en la necessitat d’unes institucions al costat de les dones.