Fins avui, el tret més destacable de Dolors Montserrat i Montserrat ha sigut la seva mare, Dolors Montserrat i Culleré. És difícil escriure un perfil de la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat sense parlar de qui va ser la presidenta del PP català entre els anys 2000 i 2008, a més de diputada al Parlament durant vuit legislatures (1988-2012). 

Educada en una família rica i religiosa del Penedès, la mare de la nova ministra ha vetllat sempre per la carrera de la seva filla, que darrerament havia quedat tocada per les lluites internes del PP català. El 1940, quan la dictadura racionava els recursos energètics, la família Montserrat va fundar una empresa de transports que, potser a causa de la revolució digital, avui té un deute amb Hisenda de més de dos milions d'euros.

Originalment lligada a Manuel Fraga, la nissaga Montserrat representa l'ala ètnica i caciquil del PP enfront dels germans Fernández Díaz, que lideren els sectors relacionats amb els militars, els funcionaris i els empresaris establerts a Barcelona durant la dictadura. El paper de la nissaga ha consistit a mirar de mantenir la il·lusió que es pot ser català de soca-rel i espanyol de manera lliure i convençuda, i també que és possible esgarrapar vots a Convergència pel fet d'apel·lar al terròs i parlar la llengua del país sense accent xava. 

Nascuda a Sant Sadurní d'Anoia el 1973, la nova ministra va entrar a la direcció del PP de Catalunya un any abans que la seva mare deixés la presidència, i des del 2008 és diputada al Congrés. Enfrontada amb els Fernández Díaz, Sánchez Camacho la va nomenar vicesecretària d'Organització i Acció Social a finals del 2011, però les conspiracions de la família Montserrat per substituir-la, després de l'escàndol de la Camarga, van acabar amb la seva marginació a Catalunya.

Mentre que la mare Montserrat té una presència de senyora disciplinada i conservadora, la filla va de bona, i té un aire progre que recorda aquelles heroïnes una mica pepes i consentides de les pel·lícules americanes dels anys vuitanta. Com que parla de forma atropellada, ofegant-se com una universitària nerviosa, d'entrada no fa tanta por com el xèrif García Albiol. Tot i així, si escoltes bé el seu discurs, sembla que la Moreneta s'hagi tornat lerrouxista i blanca, i que aquella façana de l'abadia de Montserrat inspirada en l'estil d'Albert Speer no sigui un error de la història.

Mentre que a Madrid té fama de ser una noia treballadora i discreta, en el seu poble em diuen que és impertinent, xulesca i arrauxada. Alguns dels seus amics es pregunten com pot ser que digui tantes mentides sobre el seu país, i recorden que la mare és espanyolista, però amb classe. La Montserrat mare va passar la travessia pel desert al costat del president Rajoy, que valora la fidelitat per damunt de qualsevol altra virtut, i el nomenament de la seva filla fa pensar en un d'aquests favors que hom es cobra abans de jubilar-se.

Educada en una bombolla que només ha conegut alegries de la dictadura, Montserrat ha servit a Rajoy per omplir la quota femenina, la quota catalana i la quota de Dolores de Cospedal –que és la seva padrina madrilenya–. El seu nomenament també serveix per donar el missatge que Madrid no dialoga amb el poble de Catalunya sinó tan sols amb les famílies que el vigilen i el controlen.

Si durant el cicle electoral es tractava de vendre la moto que l'Espanya constitucional podia acollir l'amor dels independentistes, ara es tracta de vendre la idea del diàleg amb una suposada classe dirigent que no té cap influència en el país i que Podemos sempre intenta identificar amb Convergència. Alguns digitals de Madrid es pensaven que Rajoy faria ministra Andrea Levy, però Levy és massa cosmopolita, i massa independent i dura per encaixar en el paper de la catalanor, i a Catalunya té massa amics independentistes.

Regidora en el seu poble des del 2007, Montserrat mirarà d'aconseguir el pacte d'Estat contra la violència de gènere, perquè el PP pugui patrimonialitzar el feminisme. Si la legislatura no s'estronca i la ministra ho fa bé, potser l'enviaran a Catalunya a competir amb l'Arrimadas. Ara recordo que fa uns anys Montserrat va deslegitimar unes crítiques que Cayetana Álvarez de Toledo va fer a Rajoy, dient-li que no tenia dret a opinar sobre Catalunya perquè no és catalana.

La flamant ministra va fer el COU als Estats Units i va estudiar a l'Abat Oliba. A la capçalera del seu Twitter s'hi llegeix: "Enamorada de mi tierra". Deu referir-se només a les hectàrees que la seva família té a Catalunya.