Pedro Sánchez és un home de tradicions. Si l'any passat va arribar més d'una hora tard a la seva cita amb Felip VI, aquest dimecres ha tornat a fer esperar el monarca, aquest cop 50 minuts. A la sortida de la reunió al Palau de Miravent, a Palma de Mallorca, el president espanyol en funcions ha donat la raó al Rei, cal evitar eleccions, ha deixat clar que no llança la tovallola i ha redoblat la pressió a PP i Cs.
La seva compareixença es pot resumir en tres missatges principals, tan simples com repetitius. La culpa de la no investidura va ser de Pablo Iglesias ―amb qui ha dit que la "desconfiança és recíproca"―, la prioritat segueix sent un govern progressista del PSOE que compti amb el suport extern d'Unidas Podemos, i l'objectiu és "no dependre de les forces independentistes" i això passa perquè PP i Cs "assumeixin la seva responsabilitat", no bloquegin la investidura i li regalin l'abstenció".
La desconfiança amb Podemos
Fracassat el primer intent, Pedro Sánchez dona per morta la via d'un govern de coalició amb Podemos. En aquest sentit ha estat contundent a l'hora de retreure a Pablo Iglesias la seva actitud de desconfiança amb el PSOE. Assegura que com a conseqüència del tracte rebut, ell mateix ha acabat sense poder-se'n refiar. No ha estat l'única queixa. També ha denunciat que el líder de Podemos "no volia un govern plural com proposava el PSOE", sinó "dos governs en un".
Constatades les desavinences, l'aposta dels socialistes passa per "altres fórmules", entre les quals enumeren el govern a la portuguesa, però també un "acord de legislatura" que és, per exemple, el que van signar Mas i Junqueras l'any 2012. Sánchez ha assenyalat que "cal començar de zero" i tenir com a punt de referència els continguts. Amb tots aquests elements sobre la taula, demana a Podemos el vot favorable a la investidura.
Pressió a la dreta
El cap de files del PSOE ha aprofitat el micròfon per intensificar el pressing a la dreta. Tot apel·lant a la responsabilitat de PP i Cs, els ha recordat que el país necessita sortir del bloqueig, i que moltes comunitats autònomes on ells governen necessiten certesa i un govern estable i això no serà així mentre "estiguem en funcions". Per això els demana l'abstenció i els avisa que si tornen a bloquejar la investidura, hi ha el risc de deixar-ho tot en mans d'ERC, JxCat i Bildu. "L'objectiu és no dependre de forces independentistes", ha sentenciat. Tot això mentre el PP ha demanat a Pedro Sánchez que faci un pas al costat i proposi un altre candidat a la presidència si vol que els de Casado passin del veto a l'abstenció.
De fet, Sánchez ha confirmat que no pensa reunir-se amb ERC ni amb JxCat durant la ronda de contactes amb els grups que formen part del Congrés. En canvi, ha demanat a Albert Rivera que aquesta vegada s'avingui a entrevistar-se amb ell.
Durant la roda de premsa, el president en funcions ha repetit l'eterna promesa de "renovar el model de finançament autonòmic i local" com a prioritat del seu futur nou govern.
Reunió amb Armengol
Hores després, Sánchez s'ha reunit amb la presidenta de les Illes Balears, la també socialista Francina Armengol, qui li ha demanat al president espanyol alguna "fórmula tècnica" perquè el bloqueig polític per a la investidura i les formació de l'executiu estatal no afecti als pressupostos de les comunitats autònomes.
EFE
La presidenta balear ha explicat que ha reclamat a Sánchez alguna solució perquè "el bloqueig no pot continuar afectant la vida de les comunitats i dels ciutadans de les illes", ja que el govern espanyol deu 4.700 milions a les autonomies dels lliuraments a compte del sistema de finançament que havien d'arribar el 2019 (que són 180 milions en el cas de les Balears), una cosa que ha qualificat de "situació indesitjable".
Entre aquestes "fórmules" tècniques, Armengol ha esmentat la possibilitat que l'Executiu espanyol modifiqui la previsió de dèficit de les comunitats per a l'any vinent, que està fixat en dèficit zero per a 2020, o bé "preveient com a ingressos aquests 4.700 milions d'euros" que deu a les autonomies "per poder fer un pressupost el més realista possible".
"Si el govern espanyol deu les comunitats i no pot pagar perquè està en funcions, el que no és just és que no puguem pressupostar partint dels serveis que hem de donar a la ciutadania per un problema de bloqueig polític a nivell nacional. Li he demanat que es busquin fórmules legals per cobrar i perquè no afecti el pressupost", ha explicat Armengol.