La coordinadora general del PDC, Marta Pascal, ha acusat aquest dilluns ERC d'estar pensant en la configuració d'un futur tripartit d'esquerres quan participa el 9 de setembre en un acte conjunt amb Podem i la CUP per commemorar el 40 aniversari de la Diada de Sant Boi, la primera Diada no clandestina després de la mort de Franco.

En roda de premsa, Pascal ha cridat a la unitat de l'independentisme i ha criticat que se'ls hagi exclòs d'aquesta commemoració quan el PDC, ha dit, representa el "carril central del sobiranisme". En aquest sentit, ha demanat als republicans que no caiguin en "temptacions partidistes" i no utilitzin la Diada "com a element per anar configurant un imaginari de futurs pactes més ideològics que nacionals", perquè això "fa mal al procés".

L’acte, que ha estat impulsat per les seccions locals dels tres partits, comptarà amb el parlament de Miquel Sellarès, organitzador de la multitudinària manifestació de l'any 1976. També hi participaran Albano Dante Fachín (Podem), Anna Gabriel (CUP) i Oriol Junqueras (ERC) per part dels partits, i els representants sindicals catalans Joan Carles Gallego, de CCOO, Camil Ros, de la UGT, a més de membres de la Intersindical-CSC i COS. 

El lema de la concentració, que es celebrarà a la Plaça de Catalunya, serà “Que la prudència no ens faci traïdors”, frase de Jordi Carbonell, ponent a l'acte de l'any 1976 en representació de l’Assemblea de Catalunya i que va morir aquest agost. A l'acte de 1976, d’altra banda, també van parlar el llavors representant del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, Miquel Roca, i el portaveu dels partits de l’oposició catalana no enquadrats en organismes comuns, Octavi Saltor.

El simbolisme de Sant Boi

Aquesta població del Baix Llobregat va ser l'epicentre de la primera Diada després de la mort del dictador Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975. L'acte organitzat per ERC, CUP i Podem vol commemorar un dels moments més trascendents de les mobilitzacions en revindicació de les llibertats prohibides fins aleshores. L’11 de setembre de 1976, per primera vegada després quasi 40 anys de dictadura, es podia celebrar públicament la Diada Nacional de Catalunya.
 
L'acte, en un principi, s'havia de celebrar al Parc de la Ciutadella de Barcelona pel seu simbolisme històric però el governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez Terán, va prohibir-ho. Davant d'aquest fet, l’Assemblea de Catalunya, l’entitat organitzadora de la jornada, va decidir traslladar-la a Sant Boi de Llobregat per la presència de la tomba de Rafael Casanova, un dels símbols de la resistència de 1714. Aquella primera Diada fora de la dictadura va reunir prop de 100.000 assistents.