El 67% dels catalans creu que a Catalunya hi ha molta o bastant corrupció, segons el Baròmetre 2020 de l'Oficina Antifrau. La xifra suposa un descens respecte al 72% del Baròmetre del 2018 però el director de l'Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, ha afirmat que continua sent "inacceptable".
A més, per a un 79,5% la corrupció és un problema molt o bastant greu, mentre que hi ha un 14,% que diu que és poc greu i un 2,7% respon que gens. L'àmbit més mal valorat és la política, ja que el 53% creu que hi ha poca o nul·la honestedat dels que s'hi dediquen i el 76,5% creu que la corrupció està molt o bastant estesa en política, tot i que baixa el percentatge de gent que creu que els partís es financen il·legalment (del 52% al 43%).
Les institucions on els ciutadans perceben més corrupció són els partits polítics. Així, el 37,1% afirma que la corrupció està molt estesa en aquest àmbit i un 39,4% que ho està bastant. En segon lloc hi ha les entitats financeres, amb un 30% dels enquestats que diu que la corrupció està molt estesa i en tercer lloc els mitjans de comunicació (23,5%). Per darrere hi ha els sindicats (20,9%), els ajuntaments (16,2%), el Parlament (15,9%) i les empreses privades (15,9%). Les universitats són les institucions on es percep menys corrupció.
Pel que fa a la política, el 24,5% dels votants d'un partit que es veiés afectat per corrupció però que hagués aconseguit reduir l'atur i millorar la situació econòmica el continuaria votant, mentre que el 39,2% votaria un altre partit. Hi ha un 43,1% dels enquestats que creu que els partits polítics es financen de manera il·legal a Catalunya, per sota del 52% del 2018, i el 53% afirma que els càrrecs polítics són poc o gens honestos (54,2% en l'anterior baròmetre).
Miquel Àngel Gimeno, director de l'Oficina Antifrau - ACN
Com ja va passar en l'anterior enquesta, són els joves de 18 a 29 anys els que es mostren més tolerants amb les conductes corruptes. Per exemple, el 35,3% d'aquests joves veu acceptable que un polític doni el seu suport a un projecte per beneficiar un grup econòmic en atenció al suport que aquest ha donat el seu partit. Entre els que tenen de 45 a 64 anys el percentatge cau al 8,7%. El 43,1% dels de 18 a 29 anys també veu acceptable que un funcionari faci servir un bé púbic per a una finalitat privada, mentre que ho veu així un 18,9% del conjunt.
Vincles entre política i negocis
El 41,3% dels enquestats veu vincles massa estrets entre negocis i política, el 37,2% creu que hi ha manca de transparència en les decisions públiques. Per al director de l'Oficina Antifrau, aquestes xifres indiquen que "alguna cosa està fallant" i demostren que cal continuar treballant.
També hi ha un 85,1% que afirma que les relacions entre càrrecs públics i els grups d'interès són poc o gens transparents. A més, la percepció general és que la informació que ofereixen els mitjans sobre la corrupció no és objectiva i un 84% creu que els polítics no expliquen prou la seva gestió (el 89% en l'anterior baròmetre).
D'altra banda, el 31,13% afirma que la corrupció està molt estesa en l'àmbit d'obres públiques i un 43,8% que ho està bastant. També hi ha un 27,1% que afirma que ho està molt en la justícia i un 25,9% en l'urbanisme. Les àrees on es percep menys corrupció són ensenyament, cultura i serveis socials.
El 85,8% dels enquestats aposta perquè un organisme independent controli el patrimoni i l'activitat dels càrrecs públics, dels que un 70,6% afegeix que també ho hauria d'estar els de la seva família.
L'evolució de la percepció de la corrupció
La percepció de la corrupció va arribar a un punt àlgid el 2014, quan el 82,3% dels enquestats en el baròmetre asseguraven que hi havia molta o bastant. Des de llavors la tendència és a la baixa però Gimeno ha alertat que els nivells continuen sent molt alts. Per gèneres, les dones tenen la percepció que hi ha més corrupció que els homes (71,6 i 61,6, respectivament).
Tot i això, quan es pregunta per l'experiència personal i directa, el 18,2% afirma haver vist conductes impròpies al lloc de treball, quan el 2018 eren el 30%. També baixen aquells que han vist com s'afavorien familiars, amics, empreses o a un mateix, del 22,5% al 17,8%, així com l'acceptació de regals (del 12,2% al 8,7%) i l'acceptació d'un suborn (del 4,2% al 3,5%). Gimeno ha afirmat que això demostra que no hi ha una corrupció "de caràcter sistèmic".
En canvi, no hi ha una tendència clara sobre la percepció d'aquestes conductes, ja que en algunes creix la percepció i en altres baixa. Així, s'accepta més que un alt càrrec pugui acceptar com a regal una caixa de vi (un 2,1% ho veu així) o que una persona que treballa en la sanitat ajudi un familiar a saltar-se la llista d'espera (14,4% enguany versus un 11% el 2018). En canvi, que un polític contracti un amic íntim per un càrrec de confiança cau d'un 8,5% a un 6,4% d'acceptació i la justificació de trucar a un metge amic per saltar-se la llista d'espera passa del 22,7% el 2018 al 22,1% enguany.
Apartar els sospitosos de les seves funcions
Davant la sospita d'un cas de corrupció, el 77,5% aposta per apartar la persona de les seves funcions fins que hi hagi sentència. Tot i això, el 50,5% no denunciaria un cas de corrupció del que tingués coneixement per la dificultat de reunir proves i un 29,2% per por a les represàlies. Tot i això, el 38,8% opta per la denúncia com a via preferida per a involucrar-se de manera activa en la lluita contra la corrupció.
Per últim, Gimeno ha lamentat que en l'actual legislatura no s'han atès moltes de les recomanacions que l'Oficina Antifrau va fer als partits polítics que es presentaven a les eleccions i ha afirmat que caldrà tornar a insistir de cara a la campanya del 14-F.