La proposició de llei d’amnistia per als polítics, funcionaris i ciutadans que s’han implicat en el procés d’independència de Catalunya, i també per a la majoria de policies investigats per l’1-O —pactada pel PSOE amb ERC i Junts, i al final registrada només pels socialistes aquest dilluns— s'ha vestit i reforçat contra els més crítics: la dreta espanyola. En l’exposició de motius, es dona resposta a les objeccions que han expressat amb vehemència des del PP i Vox fins a tots els òrgans del Poder Judicial per blindar la llei. La primera i principal argumentació és que l’amnistia és acceptada pel Tribunal Constitucional (TC), en tant que valida la llei d’Amnistia de 1977, i de la qual el Tribunal Suprem —hi afegeix— ha precisat que només el Parlament la pot derogar, quan es demana que s’anul·li per investigar els crims del franquisme. “L’amnistia, lluny de ser una figura inconstitucional, forma part del pacte fundacional de la democràcia espanyola i es presenta com una facultat de les Corts Generals, en les quals està representat tot el poble espanyol (...) D’aquesta forma, a qui està legitimat per tipificar o distipificar una determinada conducta se li concedeix, en lògica conseqüència, la facultat d’amnistiar aquests mateixos fets sense altres límits, que aquells que directament emanen de la Constitució”, afirma el text.

Està previst que el Tribunal Suprem, que porta la causa del president Carles Puigdemont i els líders polítics catalans, un cop aprovada la llei d'amnistia, presenti un recurs d’inconstitucionalitat al Constitucional. Això no obstant, la mateixa llei d’amnistia recull que la seva aplicació és immediata i no l'afecten els recursos. La llei també cita que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) reconeix l’amnistia per resoldre conflictes polítics i cita una resolució recent de 2021, i precisament sobre una euroordre de detenció als Països Baixos. A més, recorda que “l'amnistia es contempla en més de trenta acords internacionals subscrits per Espanya en matèria de trasllat de persones condemnades o extradicions, tenint més de vint d'ells rang de tractat o conveni internacional, la qual cosa implica una revisió prèvia sobre la seva plena constitucionalitat”.

L’imperi de la llei

En el redactat, es recorda al Poder Judicial, en rebel·lió contra l'amnistia, que el seu paper és aplicar la llei. En concret, afirma que “l'amnistia no afecta el principi de separació de poders ni l'exclusivitat de la jurisdicció previstos en l'article 117 de la Constitució perquè, com resa el mateix text, el Poder Judicial està sotmès a l'imperi de la llei i és precisament una llei amb valor d'orgànica la que, dins dels paràmetres abans exposats, preveu els supòsits d'exempció de la responsabilitat, corresponent als jutges i tribunals, així com al Tribunal de Comptes o a les autoritats administratives que segueixin o haguessin seguit les diligències, processos, expedients i causes a les quals afectin els actes amnistiats, la seva aplicació a cada cas concret.”

 

El principi d’igualtat, garantit

Una de les crítiques de la llei d’amnistia és que s’ha fet a mida per decretar l’oblit dels suposats delictes que van cometre els polítics catalans per l’1-O. La proposta de llei també ho rebutja totalment. I exposa que “el principi d’igualtat no implica la necessitat de donar l'abast universal als efectes de l’amnistia, sinó que no existeixin discriminacions entre persones que es trobin compromeses en el supòsit d'habilitat de la norma (en aquest cas el procés independentista)” i insisteix que "com ha deixat clar el màxim intèrpret de la Constitució, el principi d’igualtat ha d’aplicar-se quan existeixi ‘identitat substancial de les situacions jurídiques'".  En aquest cas, es podria argumentar que per això la llei inclou els policies investigats per les càrregues als centres de votació, sempre que en la seva actuació no hi hagi dolo. I se sosté que “aquesta llei orgànica respecta el principi d’igualtat en la mesura que el seu àmbit d’aplicació s’identifica de forma objectiva i justifica, d'acord amb valors constitucionals, i sense que arbitràriament s’excloguin de la mateixa supòsits amb una identitat substancial”. El legislador hi precisa que la llei d’amnistia “es fonamenta en els principis de raonabilitat, proporcionalitat i adequació”.

Terrorisme, greu i en sentència

Fins i tot, la proposta de llei orgànica respon a la intenció, anunciada la setmana passada pel magistrat de l’Audiència Nacional que investiga el cas Tsunami Democràtic, de preguntar als tribunals europeus si els delictes de terrorisme poden ser amnistiables en el dret de la Unió. La llei d’amnistia especifica que queden exclosos de l’amnistia els delictes de terrorisme "sempre que tinguin una sentència ferma i constitueixin alguna comissió de les conductes descrites en l’article 3 de la directiva UE 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, que impliquen els delictes més greus, com és l'assassinat".

 I, finalment, per als més nacionalistes, la llei recull que els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’Estat i relatius a la Defensa Nacional, queden exclosos de l’oblit penal, com també els delictes que afectin els interessos financers de la Unió Europea.