La viceprimera secretària del PSC i aspirant a les primàries, Núria Parlon, s'oposa frontalment a què el PSOE permeti -amb el vot o l'abstenció- que el president del govern en funcions, Mariano Rajoy, revalidi el càrrec. Parlon explica el perquè en aquesta entrevista a El Nacional i també la seva sensació després de la tràgica caiguda del fins ara secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.

Què li sembla el que ha passat aquesta darrera setmana a Ferraz?

A mi no em sembla correcte el que s’ha fet en els darrers dies. No vull fer-ne responsable Susana Díaz ni d’altres que s’han sumat a aquest contuberni per fer caure el secretari general, perquè no sé quina és la responsabilitat de cadascú. Però és una crisi sense precedents que s’ha de resoldre. Si Pedro Sánchez decideix presentar-se a les primàries, molts -entre els que jo m’incloc, malgrat que no el vaig votar abans- tindrem simpatia cap a ell i el votarem. Per què? Perquè creiem que el que estava fent era coherent amb el que els nostres votants volen de nosaltres. Fins i tot gent que no ens va votar, avalava la posició del nostre líder que, a més, havia estat escollit en unes primàries.

Semblaria que anem encaminats cap a unes terceres eleccions. Si fos així, no creu que Pedro Sánchez seria el millor candidat del PSOE a ulls dels votants i militants?

Si es presenta, és molt possible que guanyi les primàries.

Els votants socialistes de Catalunya no faran president Mariano Rajoy

Insisteix que el PSC trencarà la disciplina de vot si el PSOE decideix permetre la investidura de Mariano Rajoy...

Sí. Votarem diferent. Ells ens faran trencar la disciplina de vot, o no. Això ja no depèn de nosaltres. Els votants socialistes de Catalunya no faran president Mariano Rajoy. Si ells no entenen que tenim tot el dret a votar diferent i volen dir que hem trencat la disciplina de vot, doncs d’acord. Hi ha un sector del PSOE que planteja que això és simplement una decisió conjuntural. Però fer president Rajoy amb els vots del PSOE és revalidar la seva gestió. Si els fem de crossa, perdem la nostra capacitat transformadora. Més val estar a l’oposició i assumir els errors de les darreres decisions i poder configurar una alternativa sense hipoteques de futur.

Jo, ara mateix, estic clarament desconcertada. No sé per què s’ha fet tot això

Susana Díaz és una alternativa que pugui beneficiar al PSOE?

No sé quins plans té Susana Díaz. No he sentit dir a cap dels crítics amb Sánchez si es volen abstenir o no en una possible investidura de Rajoy. És un debat estrany. Hi va haver un sisme dissabte al partit que no s’acaba d’entendre després que el secretari general presentés un full de ruta coherent. Ha hagut de dimitir perquè l’han censurat. Jo, ara mateix, estic clarament desconcertada. No sé per què s’ha fet tot això. Si simplement ha estat per fer un canvi en la posició del partit, per abstenir-se en la investidura de Rajoy... i, això últim, és un error, perquè això no és possible.

Per què?

És un gir ideològic tan gran que el partit es trencaria, estaria condemnat a desaparèixer. És una molt mala decisió. No hi haurà manera de poder-la justificar perquè no és només abstenir-se sinó garantir el govern. I en plena crisi del PSOE ja ha sortit el PP a diagnosticar que no només serà una abstenció sinó que requerirà compromisos ferms en l’acció de govern del PP. El PSOE no s’ho pot permetre. 

El debat és de quina manera el PSC passa a ser rellevant en l’acció política del PSOE

La relació PSC-PSOE, la disciplina de vot, el grup propi a Madrid... És material molt inflamable?

És un debat que el PSC ha de fer. Aquests dies de trobada amb la militància, això ocupa bona part de les converses. Hem de poder valorar l’etapa excepcional en què vam tenir grup propi. Més enllà d’això, a mi m’agradaria que algun cop, un diputat socialista català pugui defensar una proposta de pes al Congrés, com hem vist aquests dies amb les confluències. Però, fins i tot, més enllà d’això, el debat és de quina manera el PSC passa a ser rellevant en l’acció política del PSOE. Si l’única manera de poder-ho fer és amb grup propi, doncs endavant. La revisió del protocol de relacions és imminent.

Alguns d’aquests dirigents territorials han caigut en la trampa del PP d’abonar la catalanofòbia

Sentint les declaracions d’alguns barons socialistes i de com es refereixen als catalans, si fos militant o membre de l’executiva del PSC em sentiria ferida....

Sovint s’expressen des del desconeixement de la realitat. Alguns d’aquests dirigents territorials han caigut en la trampa del PP d’abonar la catalanofòbia i això va en contra del que representa el socialisme. És un parany que s’hauria de deixar de banda perquè no afavoreix que el socialisme sigui una alternativa per a la gent jove que no té aquests prejudicis territorials i que creu que l’Estat ha de ser plurinacional. Com altres forces com Podemos, que té molt clar que no vol que Catalunya marxi però que això és diferent a dir que no pots marxar.

Realment el que et preocupa és assemblar-te a Podemos i per no assemblar-t’hi, et vols assemblar al PP?

És molt trist que el PSOE renunciï a defensar-ho. El que li passa al PSOE i, en part, al PSC és que no ens estem definint pel que volem representar. Sinó que ens estem definint en funció que ens volem desmarcar dels altres. Aquests dies alguns dels líders territorials deien que el PSOE no es podia podemitzar. Què vol dir? Realment el que et preocupa és assemblar-te a Podemos i per no assemblar-t’hi, et vols assemblar al PP? Això no és el que està reclamant la ciutadania. Si per no assemblar-te a Podemos t’apropes al PP, perds el teu espai natural. Sense ser un partit socialdemòcrata, Podemos acabarà ocupant l’espai de la socialdemocràcia.

En relació a l’època de Zapatero, pel que fa a la correlació de forces que hi ha al partit, s’han fet passos enrere pel que fa al reconeixement de la plurinacionalitat?

Potser s’han fet passos enrere perquè el debat s’ha obert en uns terminis que són ingestionables, tenint en compte la pedagogia que cal fer respecte la resta d’Espanya. Posar uns calendaris frenètics pel que fa a la declaració de la independència, el referèndum... ha tensionat molt el discurs allà, s’ha fet un replegament nacional. Han tingut la necessitat d’afirmar-se en contra del sobiranisme català. Això és el que hem d’intentar que es distensioni per tornar a poder parlar dels temes importants: del concepte de plurinacionalitat, sense aquesta tensió de partit de futbol.