Els fets de Lleida, la setmana passada, quan sis agents dels Mossos d’Esquadra van ser agredits per una turba al barri de la Mariola, un dels punts més calents del Segrià, han arribat aquest matí al Parlament de Catalunya amb la sessió de control al Govern, amb preguntes de Junts i del PP a la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon. Amb to molt diferenciat, els portaveus dels dos partits han retret a la consellera l’actitud del departament i de la direcció política dels Mossos davant dels greus fets de la setmana passada. Junts, fins i tot, ha carregat contra el director polític dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per no haver-se posat al capdavant de la crisi de la Mariola.
Els fets de Lleida, a més dels ferits, també van deixar una forta escletxa entre els agents i els comandaments de la comissaria del Segrià, per unes declaracions del cap de la zona, que no han estat corregides, i també per la no-presència ni de Trapero ni del cap dels Mossos, el comissari Miquel Esquius, a la reunió que van mantenir des de la Prefectura amb els representants sindicals. Aquesta reunió, que es va celebrar divendres passat, la va liderar el comissari Josep Maria Estela, acompanyat del comissari David Boneta, titular de la comissaria territorial, i també del comissari Josep Codina, comissari en cap de la regió de Ponent. Josep Rius, portaveu de Junts, ha lamentat el paper de Trapero en la seva repregunta a la consellera. Parlon, però, ha evitat donar detalls del paper del director polític dels Mossos durant la crisi de Lleida. Sí que ha valorat el to positiu i de col·laboració del diputat de Junts en un tema cabdal com és la seguretat.
Condemna dels fets de Lleida
El que sí que ha fet la consellera, com va fer també el mateix dilluns dels fets, amb una piulada a Twitter, és tornar condemnar els fets del barri de la Mariola —quatre dels sis agents van necessitar punts de sutura, pel brutal atac que van rebre per part d’una turba de persones d’ètnia gitana— i acceptar, en seu parlamentària, que la "conflictivitat al carrer" ha augmentat i que els Mossos seguiran treballant per fer-hi front, amb més personal i més eines de treball, per fer les intervencions més segures. La consellera ha fet referència també al preacord, encara no signat, amb el govern espanyol per augmentar fins a 25.000 agents el cos dels Mossos d’Esquadra. "No tolerarem que es pertorbin les normes que permeten la convivència i la cohesió dels nostres barris", ha apuntat la titular d’Interior al portaveu de Junts. Parlon ha assegurat que des de la Prefectura s’havien posat en contacte amb els agents ferits la setmana passada i que, tal com va anunciar el president Salvador Illa en la seva primera intervenció al Parlament, una de les prioritats del Govern és lluitar contra la inseguretat a Catalunya i millorar la defensa jurídica dels Mossos. La consellera ha assegurat que és una obsessió d’ella, però també del Govern i de la Prefectura dels Mossos.
El to en la resposta al Partit Popular ha estat diferent. Parlon ha contestat amb molta més contundència a les acusacions del diputat del PP Juan Fernández Benítez, que ha arribat a assegurar que a Catalunya hi ha barris on no es pot sortir al carrer. Parlon ha negat aquesta acusació i ha assegurat que, si bé és cert que hi ha delinqüència a Catalunya, s’està aconseguint, de manera tímida, reduir-ne el nombre amb gent que s’hi deixa la pell: els policies i els càrrecs electes. La consellera Parlon ha acusat el diputat de fer populisme i li ha recomanat que parli amb els seus quatre alcaldes per conèixer la realitat dels barris de Catalunya abans de fer discursos tremendistes. El diputat, faltant a la veritat, ha assegurat que en els vídeos oficials dels Mossos d’Esquadra per la celebració del Dia de les Esquadres no hi apareixien agents de la Policia Nacional.
Vox i Aliança Catalana contra el president
Abans de les preguntes al Govern, els grups parlamentaris han pogut preguntar al president. Ignacio Garriga, líder de Vox al Parlament de Catalunya, ha assegurat que turbes de delinqüents, "islamistes i inadaptats" es disputen el control i l'autoritat a la policia a Catalunya, en una pregunta al president Illa. El de Vox també ha assegurat que 2.550 policies van ser agredits durant l'any 2024, la majoria, per persones de nacionalitat estrangera. També ha criticat les declaracions d'alguns comandaments dels Mossos i ha assegurat que els atacs als Mossos no són ni fets puntuals ni van amb el sou.
La líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, també ha fet referència al cas de Lleida i ha lamentat que, segons ella, els polítics obliguin els Mossos a ser cada cop més "agents cívics" que no pas policies. La també batllessa de Ripoll ha convidat a passejar pel "multicultural" barri de la Mariola de Lleida al president Salvador Illa, sense escorta, augurant que acabarien tots dos, ella i el president, a "urgències". Salvador Illa, en el seu torn de resposta, ha recomanat a Orriols que viatgi o pregunti com està la seguretat a altres llocs del món, i que Catalunya, Espanya i Europa són un "lloc segur", "tot i les exageracions". El president també ha tancat files amb els Mossos d'Esquadra.