Les dades de l’ús social del català a Catalunya són preocupants: només un terç de la població la té com a llengua habitual. Des que es van fer públiques aquestes xifres el passat mes de febrer, les diferents entitats han anat posant damunt la taula diferents iniciatives per mirar d’incrementar-lo en diferents àmbits. I també han reclamat al Govern de la Generalitat que es posi les piles a l’hora de garantir-ne l’aprenentatge a aquelles persones nouvingudes al país que el volen aprendre, però que no tenen places als cursos oficials que s’ofereixen.
Aquest dijous, a la Casa del Mar de Barcelona, fins a vuit entitats (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans, Mantinc el català, No em canviïs la llengua, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Salut pel Català i Softcatalà) han unit forces i han presentat la iniciativa #repte21dies, que anima els catalanoparlants a mantenir el seu idioma en totes les circumstàncies durant tres setmanes, concretament entre el 12 de maig i l’1 de juny. Entre els assistents a l'acte de presentació hi havia l’expresident de la Generalitat, Quim Torra.
Uns canvis autoimposats
Molt sovint, els catalanoparlants canvien d’idioma davant les persones que els parlen en castellà, fins i tot quan els entenen parlant en la llengua pròpia. I també inicien les converses directament en castellà quan el seu interlocutor és immigrant, perquè creuen que, si no, no els entendran. A més, segons ha explicat l’experta Àstrid Bierge, gairebé mai se’ls demana que ho facin, sinó que és una iniciativa pròpia: “L’ús social es dispararia si només canviéssim de llengua quan ens ho demanen explícitament”, ha apuntat.
Durant l’acte també han intervingut catalanoparlants d'origen estranger que han explicat la seva experiència i han confirmat que això els succeeix: “Un cop em parlaven en català fins que van veure que en lloc de DNI tenia NIE i van començar a parlar-me en castellà”, ha explicat Daniel Hernández, que va arribar a Vic des de Colòmbia quan tenia set anys. El fet de parlar en castellà a les persones nouvingudes provoca dues coses: la primera, fer-los pensar que el català és una llengua inútil a Catalunya; la segona, treure’ls oportunitats de sentir un idioma que encara no dominen.
Vint-i-un dies, els que calen per guanyar un hàbit
Aquests 21 dies escollits per les entitats que hi ha darrere del repte tenen un motiu, els estudis indiquen que els hàbits s’adquireixen després de tres setmanes de mantenir-los. Per això mateix, una de les propostes que s’han fet durant l’acte ha estat que, si algun dia d’aquest repte no s’aconsegueix mantenir el català durant tota la jornada (sigui pel motiu que sigui), afegir-ne un altre al repte fins a acomplir els 21 dies. Leila Camps i Gabriel Roca, dues persones que s’han apuntat a aquest desafiament i que ja tenen una forta consciència lingüística, però que, tal com han explicat, també canvien de llengua en situacions com ara a la consulta del metge. Jordi de Bofarull ha explicat el projecte similar que han portat a terme a Valls, anomenat CONVIT, que consideren un gran èxit. Segons ha explicat, 290 persones de perfil força heterogeni s’hi han sumat i en línies generals han aconseguit mantenir-lo. Però sobretot destaca el canvi d’hàbits que han registrat les persones que s’han sumat a l’”experiment” un cop l’han acabat.
Consells perquè el repte sigui un èxit
Àstrid Bierge ha volgut donar una sèrie de consells a les persones que han decidit sumar-se al repte. El primer de tots, marcar-se objectius concrets i viables. L’exemple que ha posat ha estat clar: “En lloc de dir que començaràs a fer exercici cada dia quan no en fas mai, proposa’t apuntar-te al gimnàs demà”. Un dels inconvenients que es poden trobar és haver de parlar en català amb persones amb qui normalment empren el castellà. En aquest sentit, ha suggerit practicar les converses bilingües: demanar a algú de confiança que et parli en castellà durant mitja hora mentre tu mantens el català. I una altra de les claus perquè el repte sigui un èxit i no fracassar en l’intent és fer-ho acompanyat, sigui en parella o en equip, per compartir l’experiència i fer-la encara més enriquidora.