La renda garantida ja és una realitat. El Parlament de Catalunya ha aprovat en el seu ple d'aquest dimecres la proposició de llei de la renda garantida de ciutadania, nascuda d'una iniciativa legislativa popular (ILP). Després d'un camí entrebancat pels canvis de legislatura, aquesta nova prestació per als sectors més vulnerables ha rebut el vot a favor de tots els grups parlamentaris.

Aquesta ajuda, que estava recollida en l'Estatut, encara no s'havia desplegat. És una prestació base per a les persones i famílies que no disposen dels ingressos necessaris per a una "vida digna". Aquests col·lectius rebran una renda mensual de 664 euros el 2020, quan estarà desplegada del tot. Es començarà amb 564 euros enguany i s'anirà incrementant progressivament fins llavors.

Segons la proposició, els imports es podran ampliar segons els membres de la unitat familiar, fins a un màxim de 1.200 euros. Podran demanar l'ajuda els majors de 23 anys amb un mínim de dos anys de residència al país i hagin esgotat totes les prestacions i no tingui els recursos mínims per atendre les necessitats bàsics. El llindar està fixat en 569,12 euros mensuals.

Aquesta iniciativa legislativa popular acumula més de quatre anys de recorregut. La Mesa del Parlament va obrir-ne la tramitació el març del 2013. La comissió de control va proclamar el 28 de gener del 2014 que s'havien superat el mínim de 50.000 signatures necessàries per a la seva tramitació. En total va recollir-ne 121.191.

Malgrat els matisos i les divergències en els detalls, i també alguns dubtes, tots els grups parlamentaris han remarcat que avui és un dia important amb la creació d'un nou dret per als sectors més vulnerables, des d'una iniciativa sorgida al carrer. Ha estat un acord de mínims entre totes les formacions.

Una "ruptura total"

Els portaveus de la comissió promotora de la ILP, Diosdado Toledano y Sixte Garaganté, han obert el debat aquest dimecres al Parlament de Catalunya, on han aplaudit la creació d'aquest nou dret, que consideren que suposa una "ruptura total" amb la renda mínima d'inserció (RMI), també coneguda com a Pirmi. Els impulsors han recordat que el 6,7% dels catalans viuen en situació de pobresa severa.

"És molt important que ens hàgim posat d'acord, i això ha estat possible gràcies al fet que tots hem fet concessions", ha assegurat Diosdado Toledano, que ha parlat d'un "dia històric que recordarà el poble de Catalunya". Sixte Garganté ha valorat la supressió del Pirmi, una renda que no satisfeia les necessitats socials i laborals d'aquests ciutadans més vulnerables.

"Ningú quedi a la vorera"

La consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, s'ha mostrat satisfeta després de la decisió del ple del Parlament. Per a Bassa és "un pas cap a un nou estat amb totes les polítiques implementades perquè ningú quedi a la vorera". En declaracions als periodistes després de la sessió, la consellera ha assegurat que "els que diuen que al Govern només li interessa el procés cal dir-los que amb això es veu que tant important és la banda nacional com la social".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat